En el marc de la modificació de la LGOTU i de les revisions dels POUP que s’han desenvolupat a totes les parròquies del Principat, l’Associació de Propietaris de Terres (APTA) ha defensat la necessitat d’impulsar una planificació urbanística amb més coordinació estatal i menys fragmentació parroquial. Tant el president de l’entitat, Josep Duró, com el secretari, Jordi Cerqueda, han coincidit a reclamar mecanismes de governança compartida per harmonitzar el desenvolupament territorial del país.
Duró ha afirmat que “és necessari la creació d’un òrgan supra-comunal tècnico-polític” i ha remarcat que “no es pot continuar que cada parròquia faci el que vol”. Segons ha exposat, aquesta entitat hauria d’integrar Govern i comuns per definir una planificació global vinculada a les necessitats d’infraestructures, serveis públics i creixement econòmic. El president de l’APTA ha sostingut que el país necessita una estratègia coordinada per evitar que cada territori evolucioni amb criteris diferents.
“És necessari la creació d’un òrgan supra-comunal tècnico-polític […] No es pot continuar que cada parròquia faci el que vol” – Josep Duró
Un dels aspectes que, segons Cerqueda, ha compartit la majoria d’actors que han participat en la comissió del creixement sostenible ha estat precisament la necessitat d’una visió estatal més clara en matèria urbanística. El secretari de l’associació ha assegurat que la manca de coordinació entre comuns “ha sigut un punt comú dels diferents actors” i ha indicat que aquesta reivindicació ja s’hauria començat a incorporar en la futura proposta de modificació de la LGOTU.
Cerqueda també ha defensat que la Comissió Tècnica d’Urbanisme (CTU) ampliï les seves funcions i incorpori una dimensió més política i d’expertesa. En aquest sentit, ha plantejat reforçar els espais de treball entre ministeris, tècnics, economistes, experts en urbanisme i especialistes mediambientals per avançar cap a una visió territorial conjunta. Segons ha argumentat, l’actual estructura ha derivat en “set POUP diferents” i “set visions d’estat diferents”, fet que ha afavorit desequilibris entre parròquies.
«S’haurien d’estudiar fórmules de compensació per als afectats, i no només parlem de les econòmiques» – Jordi Cerqueda
L’associació també ha posat l’accent en la necessitat de preservar la seguretat jurídica dels propietaris davant els canvis urbanístics. Cerqueda ha advertit que les modificacions en les classificacions del sòl o en les cessions obligatòries poden alterar projectes previstos a llarg termini i generar incertesa. “Quan hi ha una certa garantia de valor i per una decisió política aquesta garantia es trenca”, ha manifestat, afegint que «s’haurien d’estudiar fórmules de compensació per als afectats». El representant de l’APTA ha recordat que aquest principi ja està recollit a la Constitució, tot recordant que quan es parla de compensació no només es «econòmica».
Per la seva banda, Duró també ha alertat sobre les diferències existents entre parròquies pel que fa a les possibilitats de desenvolupament urbanístic. El president de l’entitat ha qüestionat que dins d’un mateix país hi hagi territoris amb criteris molt diferents a l’hora de permetre noves construccions i ha defensat que les decisions polítiques mantinguin un equilibri territorial compatible amb la conservació del paisatge.
La batalla judicial pel POUP d’Ordino continua oberta
D’altra banda, Duró, ha reiterat el suport de l’entitat als propietaris d’Ordino que han presentat recursos contra la revisió del POUP de la parròquia i ha defensat que el conflicte ja s’ha traslladat plenament a l’àmbit judicial. Segons ha afirmat, la manca d’acord amb el comú evidencia que “alguna cosa ha fallat” en el procés d’elaboració del pla urbanístic i ha assegurat que molts propietaris consideren que no s’han tingut en compte les seves al·legacions.
Duró ha remarcat que, una vegada els recursos han arribat a la Batllia, el debat deixa de ser polític i passa a formar part de “l’estat de dret”, motiu pel qual ha reclamat deixar actuar la justícia sense interpretacions públiques sobre el fons del cas. El president de l’associació també ha alertat de la “inseguretat jurídica total” que, segons considera, viuen actualment molts propietaris d’Ordino.
En aquest context, ha qüestionat alguns dels arguments exposats per la Comissió Tècnica d’Urbanisme (CTU) en relació amb la desestimació dels recursos presentats i ha posat en dubte que un òrgan tècnic pugui pronunciar-se sobre aspectes vinculats a la proporcionalitat, la viabilitat econòmica o el dret de propietat. “Una parròquia pot fer 20 pisos i l’altra no. On és la proporcionalitat en aquest país?”, ha plantejat.
Duró també ha avançat que el procés judicial encara pot allargar-se durant diversos anys i no ha descartat que els propietaris acabin portant el cas davant el Tribunal Constitucional per aclarir els límits entre el dret de propietat i les decisions urbanístiques comunals. A més, ha recordat que els recursos judicials són assumits econòmicament pels mateixos propietaris afectats.
