La tercera jornada del judici contra els dos agents de policia acusats de detenció il·legal i tracte degradant ha fet un gir inesperat amb la petició d’absolució formulada pel ministeri fiscal. Tot i considerar que els elements objectius de la detenció il·legal podrien concórrer en els fets jutjats, la Fiscalia ha conclòs que els processats actuaven sota un error invencible derivat de la formació rebuda i de la interpretació que el mateix cos de Policia feia dels protocols vigents en aquell moment.
Durant el seu informe, el representant del ministeri públic ha admès que la via més senzilla hauria estat mantenir l’acusació, ja que la legislació estableix que una persona només pot ser detinguda per la presumpta comissió d’un delicte i no per una contravenció penal. Malgrat això, ha considerat que condemnar els agents seria allunyar-se de la realitat dels fets. Segons ha exposat, la denunciant no va poder tornar al domicili per canviar-se de roba i el seu trasllat al despatx central no va ser plenament voluntari, però els policies actuaven convençuts que aplicaven correctament els procediments que els havien ensenyat.
La Fiscalia també ha descartat el delicte de tracte degradant. En aquest sentit, ha assenyalat que bona part del malestar expressat pels querellants se centra en el fet que la dona fos traslladada en pijama, una circumstància que, segons el ministeri públic, no constitueix per si mateixa un tracte vexatori. A més, ha recordat que la denunciant portava una jaqueta gruixuda, que el trasllat es va efectuar en un vehicle policial amb vidres tintats i que no s’ha acreditat cap voluntat d’humiliar-la per part dels agents.
Un dels arguments centrals de la Fiscalia ha estat que la interpretació errònia sobre què constituïa una detenció no era exclusiva dels dos processats. Durant el judici, comandaments, formadors, assessors jurídics i antics responsables policials han coincidit a defensar que traslladar una persona al despatx central per practicar una contravenció penal no equivalia a una detenció. «Ni agents, ni formadors, ni juristes, ni la direcció tenien clar què era una detenció», ha resumit el ministeri públic, el qual ha atribuït aquesta situació a una pràctica consolidada durant anys dins del cos. «El que han fet és el que els havien ensenyat», ha conclòs abans de demanar l’absolució dels dos encausats.
L’acusació particular, però, ha rebutjat frontalment aquesta interpretació i ha defensat que el cas afecta un dret fonamental com és la llibertat. El lletrat ha sostingut que impedir a la denunciant tornar al seu domicili per canviar-se de roba constitueix una privació de llibertat injustificada i que els agents no poden emparar-se en una pràctica habitual per justificar una actuació contrària a la llei. Segons la seva argumentació, el fet que els policies haguessin estat formats d’aquesta manera no elimina la seva responsabilitat, ja que es tracta d’un error vencible, mantenint que el trasllat en pijama va tenir un efecte humiliant sobre la seva representada i que aquesta va viure la situació com un abús de poder.
La defensa apel·la a les contradiccions dels querellants
La defensa s’ha alineat amb la petició absolutòria de la Fiscalia i ha remarcat que els dos agents, incorporats al cos els anys 2017 i 2019, es van limitar a aplicar els protocols i les instruccions que havien rebut. L’advocat ha insistit que no s’està jutjant una decisió individual, sinó una pràctica assumida institucionalment durant gairebé dues dècades. Així, ha posat l’accent en diverses contradiccions detectades en les declaracions de la querellant i del seu marit, especialment sobre el caràcter voluntari del trasllat, les converses mantingudes amb els agents i el desenvolupament dels fets a l’aparcament.
A més, ha rebutjat qualsevol voluntat humiliant per part dels policies i ha defensat que aquests van actuar en tot moment seguint els protocols de seguretat establerts. En aquest sentit, ha reiterat que l’anomenat error de prohibició era compartit per comandaments, formadors i assessors jurídics del cos de Policia, fet que exclouria qualsevol responsabilitat penal dels processats.
Govern comparteix els arguments de la defensa
La representació lletrada del Govern, responsable civil subsidiari en la causa, ha expressat la seva conformitat amb bona part dels arguments exposats per la defensa. Tot i això, ha puntualitzat que, si finalment s’apreciés algun tipus de responsabilitat, els eventuals perjudicis haurien de valorar-se de manera individualitzada. Amb les conclusions de totes les parts exposades, el Tribunal de Corts ha deixat la causa vista per a sentència. La resolució es farà pública el pròxim 23 de setembre a les 13.00 hores.
