Aquest dissabte, familiars, amics i totes les persones que van compartir una part del camí amb Toni Gamero es reuniran a l’església parroquial de Santa Eulàlia d’Encamp per acomiadar-lo en una missa funeral i acte d’homenatge. Serà un comiat marcat per la tristesa de la pèrdua, però també pel record d’una persona que va convertir la seva experiència amb la malaltia en una eina per ajudar els altres i que va fer de la gratitud per la vida una manera de viure.
Els qui el van conèixer asseguren que parlar de Toni és parlar d’algú que va saber transformar l’adversitat en compromís. Diagnosticat d’una leucèmia mieloide aguda, va afrontar anys de tractaments agressius fins a rebre, a principis del 2020, un trasplantament de medul·la òssia gràcies a un donant compatible alemany. Aquell gest anònim li va regalar una nova oportunitat que mai va deixar de reivindicar.
«Calia explicar tot el que he pogut fer amb la meva segona oportunitat de vida, la qual em va donar el meu donant», explicava el mateix Gamero el passat març. Aquesta necessitat de compartir la seva experiència el va portar a publicar ‘Diario de una leucemia l’any 2022’ i, recentment, ‘¿Y ahora qué?’, un llibre que reflexionava sobre la vida després de la malaltia, sobre allò que ve quan s’apaguen els focus del diagnòstic i dels tractaments.
Perquè si una idea travessa tota la seva història és que la superació d’una malaltia no és un punt final. «Molta gent pensa que, una vegada superada la malaltia, tot torna a ser com abans, però no és així», advertia. El seu segon llibre volia donar veu precisament a aquesta realitat i explicar com es reconstrueix una vida que ja no és la mateixa.
Però més enllà dels llibres i del seu testimoni públic, el record que queda entre els seus és el de la persona. El de l’amic, el company i el familiar escollit. «Toni era família», resumeix una de les persones que el va acompanyar durant els seus últims dies. El vincle creat a través de l’Associació de trasplantats i donants d’Andorra va acabar convertint-se en una relació que anava molt més enllà de qualsevol càrrec o responsabilitat. «Toni havia passat el Cap d’Any a casa. Érem amics, érem companys de junta, però érem família, també», recorda.
«Ha pogut deixar aquesta memòria, aquest llegat i aquesta reflexió de la vida i de fer-se donant»
Els seus amics conserven desenes de records compartits. Des de les abraçades que sempre acompanyaven cada trobada fins a moments aparentment senzills que avui adquireixen una dimensió especial. Entre tots ells, sobresurt la participació als Jocs Mundials de Trasplantats de Dresden, l’estiu del 2025. Allà, Gamero va poder representar Andorra i, d’alguna manera, retre homenatge a la persona que li havia permès continuar vivint. «Em quedo amb el Mundial, amb què hi pogués fer honor al seu donant», expliquen emocionats.
Aquella experiència encaixava perfectament amb la seva manera d’entendre la vida després del trasplantament. En el seu llibre també parlava de «tot allò que creia que mai tornaria a fer» i que havia pogut recuperar gràcies a la donació. Viatjar, compartir moments amb els seus, fer esport o simplement continuar acumulant experiències es van convertir en petits triomfs quotidians.
Per això, entre les moltes reflexions que deixa, n’hi ha una que el seu entorn destaca especialment. «Ens va recordar la importància de col·leccionar moments». Ho repetia sovint. Després de tot el que havia viscut, havia après a no donar res per fet. A valorar el present i les persones que tenia al costat. «Sabem que tenim el dia d’avui, però no sabem si tenim el dia de demà», recorden.
Aquesta manera de mirar la vida també explica el seu compromís amb la sensibilització sobre la donació. Els qui van treballar amb ell destaquen que sempre estava disposat a explicar la seva història, a respondre preguntes i a conscienciar sobre la importància de dir sí a la donació. «Això diu molt d’ell com a persona», afirmen, tot ressaltant «la seva qualitat humana» i «el seu altruisme».
Ara, el seu entorn considera que la millor manera d’honorar-lo és continuar aquesta tasca. «Continuarem amb aquests missatges per ell i per tots», asseguren. Un compromís que pren encara més força quan recorden que darrere de cada trasplantament hi ha persones que esperen una oportunitat. Persones que, com va passar amb Toni, poden veure com una decisió solidària els canvia completament la vida.
Gràcies a aquella donació, Gamero va poder viure sis anys més. Sis anys durant els quals va escriure, va viatjar, va representar Andorra, va ajudar altres pacients i va deixar un testimoni que avui continua viu. «Ha pogut deixar aquesta memòria, aquest llegat, aquesta reflexió de la vida i de fer-se donant«, recorden els seus amics.
Aquest dissabte, el comiat serà també una celebració de tot això. D’una vida que va saber trobar sentit en la dificultat, d’una persona que va convertir la seva experiència en esperança per als altres i d’un home que, fins al final, va defensar que el més important és aprofitar el temps compartit. Col·leccionar moments. I fer que aquests moments deixin empremta.
