La concentració celebrada amb motiu del Dia Mundial per la Despenalització de l’Avortament va reunir poc més d’una cinquantena de persones, una baixa participació que, així i tot, no ha sorprès les entitats i representants polítiques consultades per aquesta casa: «A Andorra sempre ha estat difícil fer mobilitzacions i no ha ajudat que s’hagi fet un dilluns a les 18.30 hores. Tanmateix, ens alegra que la gent segueixi participant», ha valorat la presidenta de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés, mentre que la presidenta de l’Associació de Dones, Elvira Geli, diu que «agraïm sincerament que hagin tornat a portar el tema al carrer».
En una línia similar s’ha expressat la consellera general i presidenta suplent de Concòrdia, Núria Segués, qui afirma que «en altres ocasions, quan Acció Feminista o altres associacions feministes del país han organitzat marxes o mobilitzacions, s’han realitzat en cap de setmana, que potser és més fàcil també que la gent disposi d’aquest temps per assistir-hi». «Al final sabem com són les manifestacions a Andorra. A la gent li costa sortir. A vegades, el fet de reclamar l’avortament lliure o simplement que es despenalitzi l’avortament no suposa que la gent vagi a una manifestació», ha assenyalat, per altra banda, la consellera socialdemòcrata Laia Moliné.
«A la gent li costa sortir. A vegades, el fet de reclamar l’avortament lliure o simplement que es despenalitzi l’avortament no suposa que la gent vagi a una manifestació» – Laia Moliné
Així i tot, i més enllà de les xifres de ‘participació’, la concentració va tornar a posar sobre la taula la despenalització de l’avortament i els terminis per materialitzar-la. «Continuem insistint en la necessitat urgent de la despenalització. Compartim plenament aquesta voluntat i sumem la nostra força per fer pressió i aconseguir-ho. És un pas indispensable que fa massa temps que s’endarrereix», ha expressat Geli, mentre que Segués i Moliné traslladen el debat des dels terminis polítics fins a la situació que afronten actualment les dones que volen interrompre voluntàriament un embaràs.
«Com a dona, és molt frustrant no disposar de llibertat per decidir sense conseqüències jurídiques. En el marc legal que tenim a dia d’avui, jo veig que se’n vulneren els drets, els drets com a dona, els drets sobre la meva salut reproductiva», ha exposat la primera, mentre que la segona qualifica d’«indignant» que una dona pugui trobar-se «sense el suport del seu Estat o del sistema sanitari davant la necessitat d’avortar», recordant que no totes disposen de la mateixa informació, recursos econòmics o possibilitats per desplaçar-se fora del país. A més, la socialdemòcrata apunta també a la possible estigmatització de les dones que han passat per aquesta situació.
«Com a dona, és molt frustrant no disposar de llibertat per decidir sense conseqüències jurídiques. Veig que se’n vulneren els drets com a dona, els drets sobre la meva salut reproductiva» – Núria Segués
Ja des d’un vessant més ‘parlamentari’, Moliné ha recordat l’esmena presentada pel PS durant la modificació del Codi Penal per eliminar l’article 117 i plantejar la legalització de l’avortament. «Govern havia promès aquesta despenalització, com a mínim, de la dona. Ells van al·legar que nosaltres havíem proposat legalitzar l’avortament a Andorra i que això no era possible, evidentment, pel Coprincipat, però és cert que tenien la possibilitat d’agafar l’esmena, canviar-la, modificar-la i transaccionar-la en comissió i només treure la dona del Codi Penal i, tot i així, no ho van voler fer», ha afirmat.
«Fa tres anys que esperem aquest text i hem tingut molta paciència i els hem donat aquest espai, basant-nos en aquestes famoses negociacions amb el Vaticà», ha etzibat Segües, qüestionant que no s’aprofités el context dels anys 2023 i 2024 per avançar en aquesta qüestió. «El que no entenem és com en aquell moment, quan l’escenari era molt favorable a la despenalització per part de l’Església catòlica, que és qui posa més dificultats a avançar en aquests drets, el Govern no va avançar i no va proposar aquest projecte o aquesta modificació del Codi Penal. En aquell moment no es va tirar endavant, sabent que l’escenari era favorable», ha conclòs la presidenta suplent de Concòrdia.
