L’aparició recent d’un gos llop txecoslovac en llibertat a la Massana continua sense permetre aclarir d’on prové l’animal ni si es tracta d’un exemplar perdut. Després que els Banders confirmessin que l’animal observat no era un llop salvatge, sinó un gos d’aquesta raça, el Centre de Protecció Caní assenyala que no ha rebut cap avís, consulta ni demanda relacionada amb la seva desaparició. Davant la manca d’informació, des del centre eviten determinar l’origen de l’animal o les circumstàncies que explicarien la seva presència a la zona: «Una pèrdua d’una família d’Andorra, si és cert que aquest animal està en llibertat, és molt poc probable», explica la presidenta de GosSOS, Audrey Montel, en declaracions a aquesta casa.
Addicionalment, Montel ha assenyalat que quan una persona perd el seu gos, el més habitual és que ho comuniqui ràpidament a la Policia i que, encara que desconegui l’existència del Centre de Protecció Caní, acabi sent derivada al servei. «Des dels dies que fa que es parla d’aquest tema, ens haurien contactat», ha afirmat, plantejant, per tant, que l’animal pugui provenir de fora del país i s’hagi allunyat de la seva zona habitual. «Que podria ser una pèrdua d’un gos estranger, és a dir, d’una família que visqués a França a prop de la frontera o a Catalunya a prop d’Andorra? Això ja podria ser», ha apuntat, tot insistint que no disposen de dades que permetin confirmar aquesta hipòtesi.
«Molts gossos que ens arriben al Centre de Protecció, que són gossos que han estat trobats pel Cos de Banders o pel Servei de Circulació, ens arriben i ningú els reclama mai» – Audrey Montel
«Molts gossos que ens arriben al Centre de Protecció, que són gossos que han estat trobats pel Cos de Banders o pel Servei de Circulació, ens arriben i ningú els reclama mai», ha afegit la presidenta de l’entitat, qui, a més, ha assenyalat que «en la immensa majoria dels casos, ni porten xip o, si porten xip, no està registrat». Per aquest motiu, Montel ha evitat extreure conclusions sobre el cas concret: «Penso que aquí les casuístiques són immenses, són moltes. És pura imaginació sense tenir més dades». Així i tot, sí que ha indicat que aquesta raça de gos «té unes necessitats més complexes o diferents de les d’un altre gos. Si no té les necessitats cobertes, el seu desequilibri pot manifestar-se de forma molt diferent de la d’un altre gos».
En aquesta línia, Montel ha esmentat que «és un gos que necessita espai, necessita contacte amb la natura, que no suporta estar tancat o en espais molt petits», motiu pel qual, i precisament per aquestes característiques, les instal·lacions del Centre de Protecció Caní no serien les més adequades per acollir durant un període prolongat un animal d’aquesta raça. I, en cas que se n’haguessin de fer càrrec, des de l’espai intentarien buscar una alternativa adaptada a les seves necessitats. Altrament, val a dir que, en cas que es localitzés l’animal i el traslladessin al centre sense que se’n pogués identificar el propietari, s’aplicaria el protocol establert per la normativa.
«Cal informar-se molt bé de les característiques […] Que tingui necessitats particulars o que tingui un aspecte que sembli molt salvatge no vol dir que no sigui un gos boníssim» – Audrey Montel
En cas de no portar xip, després de vuit dies al Centre de Protecció Caní podria ser registrat al Registre d’Animals de Companyia a nom de Govern; si no fos així i sí que disposés de xip, però aquest no permetés identificar el propietari, Govern hauria de publicar un avís al BOPA amb el número identificatiu. «Cal informar-se molt bé de les característiques i les necessitats del gos, per saber si les pot cobrir. Això és essencial», ha reiterat Montel, al mateix temps que ha assenyalat que no s’han de fer especulacions ni «llegendes urbanes» al voltant d’aquest animal: «Que tingui necessitats particulars o que tingui un aspecte que sembli molt salvatge no vol dir que no sigui un gos boníssim».
