El català que es parla a Andorra podria estar experimentant un canvi fonètic generacional. Aquesta és la principal hipòtesi de la tesi que desenvolupa la investigadora predoctoral de la Universitat de Barcelona (UB) Sílvia Rovira, una recerca que pretén determinar si s’està produint una pèrdua progressiva de la distinció entre les vocals mitjanes obertes i tancades. «L’objectiu és aportar les primeres dades acústiques sobre la producció i la percepció de les vocals mitjanes tòniques», explica Rovira en declaracions a EL PERIÒDIC, i poder determinar, així, si realment «existeix un procés de pèrdua de distinció entre les variants obertes i les tancades».
Què diuen, doncs, les primeres observacions? La investigadora ho té clar: el fenomen afectaria especialment els parlants més joves. «Les vocals mitjanes de les noves generacions, per norma general, ja no són contrastives», indica Rovira, tot i matisar que l’anàlisi acústica haurà de determinar amb precisió si la vocal resultant correspon plenament a una variant tancada o si se situa en una posició intermèdia. Segons alguns resultats preliminars, aquesta vocal resultant sembla aproximar-se acústicament a la variant tancada.
«Els aspectes fònics que no s’adquireixen abans dels vuit anys no es podran adquirir de manera nativa un cop passada aquesta franja» – Sílvia Rovira
Cal destacar que la recerca representa un pas important per al coneixement de la varietat andorrana, ja que es tracta del primer estudi acústic dedicat als sons del català del país. «La tesi constituirà el primer estudi d’anàlisi acústica dels sons del català», destaca Rovira, qui recorda que fins ara els estudis sobre aquesta varietat s’han basat principalment en observacions descriptives i transcripcions fonètiques manuals: «Per primera vegada es disposarà de dades instrumentals i mesurables sobre com s’articulen les vocals del català andorrà».
Per desenvolupar l’estudi, Rovira treballa exclusivament amb persones nascudes a Andorra o que hi van arribar durant la primera infància: «Els primers anys són clau per a l’adquisició lingüística: els aspectes fònics que no s’adquireixen abans dels vuit anys no es podran adquirir de manera nativa un cop passada aquesta franja», explica, tot destacant que el fet de seleccionar aquest perfil de participants permet garantir que les dades reflecteixen les característiques pròpies del català andorrà i no influències provinents d’altres llengües o varietats.
«Durant l’adolescència, la parla s’allunya progressivament del model familiar i s’incrementen les innovacions que el grup adopta com a trets identitaris» – Sílvia Rovira
Una de les qüestions que la investigació també pretén aclarir és l’origen d’aquest possible procés de fusió vocàlica. I és que, tot i el context plurilingüe del país, Rovira defensa que «les dades apunten a un canvi intern, sense interferència de cap llengua forana». Entre els arguments que sustenten aquesta hipòtesi, la investigadora destaca que els primers indicis del fenomen ja apareixen documentats a principis dels anys noranta en l’estudi dialectològic de Manel Riera, a partir d’informants nascuts entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
Per altra banda, l’estudi també busca determinar qui lidera aquest canvi i per què. Per fer-ho, incorpora variables com l’edat, el gènere i els usos i actituds lingüístiques dels participants envers el català, el castellà i el francès. És aquí on el paper dels joves adquireix un paper especialment rellevant, ja que, segons apunta Rovira, «des de la sociolingüística s’ha documentat que els joves són els principals inductors i consolidadors dels canvis lingüístics». «Durant l’adolescència, la parla s’allunya progressivament del model familiar i s’incrementen les innovacions que el grup adopta com a trets identitaris», afegeix la investigadora.
«El castellà ha desplaçat el català com a llengua de comunicació intergrupal per defecte i s’ha convertit en la lingua franca del país» – Sílvia Rovira
Més enllà del fenomen concret que analitza la tesi, la investigadora recorda que el català d’Andorra ha experimentat durant les darreres dècades altres processos de canvi lingüístic. «El català d’Andorra, com la major part del català nord-occidental, ha sofert un fort procés de desdialectalització o anivellament dialectal», explica Rovira. O dit d’una altra manera, una pèrdua progressiva de trets propis, especialment en el vocabulari i en la morfologia verbal i nominal: «Aquests trets s’han perdut gairebé en la totalitat en els parlants més joves, mentre que en les generacions més velles tendeixen a conservar-se millor».
En aquest sentit, la investigadora recorda l’estudi variacionista de Rabassa (1994), el qual ja advertia que aquest procés estava molt avançat. De fet, una investigació publicada per Perea el 2023 situa Andorra al capdavant de les zones del català nord-occidental amb més nivell de desdialectalització. «Els parlants autòctons s’han convertit gairebé en una minoria al seu propi territori», assenyala la investigadora, tot afegint que «el castellà ha assumit el rol de llengua de comunicació intergrupal».
Posant la mirada en el futur de la llengua a escala territorial, Rovira ho té de nou clar: «El castellà ha desplaçat el català com a llengua de comunicació intergrupal per defecte i s’ha convertit en la lingua franca del país». Reptes, doncs? A priori, poden semblar senzills: «La vitalitat del català andorrà depèn en bona mesura de les actituds i els usos de les noves generacions». Cal destacar que la previsió és que, una vegada finalitzada la tesi, les conclusions es difonguin tant a través de la mateixa recerca doctoral com mitjançant publicacions en revistes acadèmiques especialitzades.
