Angelina Mas, una de les figures més representatives de la lluita pels drets de les dones a Andorra i membre del moviment sufragista que va contribuir a l’obtenció del dret de vot femení, ha mort als 82 anys. Empresària i activista, va dedicar bona part de la seva vida a defensar la igualtat en una època en què les dones encara tenien limitacions legals i polítiques que avui semblen impensables.
Mas va formar part del grup de dones que, a finals dels anys cinquanta, va començar a reunir-se discretament per debatre les desigualtats que patien les andorranes. Aquelles trobades, celebrades al restaurant Ca la Quima, van acabar convertint-se en el germen del moviment que culminaria amb la concessió del dret de vot a les dones l’any 1970 i la seva participació política l’any 1973.
En una entrevista concedida a aquest mitjà l’any passat, recordava que el sufragi no havia estat la reivindicació inicial del col·lectiu: «Vam entendre que si no teníem dret a vot, no podríem defensar cap dels altres drets». A més, al llarg de la seva trajectòria professional, també va desenvolupar una intensa activitat empresarial vinculada als negocis familiars, consolidant-se com una dona influent dins del teixit econòmic del país en un context en què la presència femenina en aquest àmbit era encara reduïda.
En una entrevista l’any passat, Mas afirmava que «la igualtat per la qual lluitàvem encara no ha arribat del tot. Ara toca continuar treballant-hi»
Més enllà de la seva activitat professional, Mas va mantenir una implicació constant en la vida associativa i en les reivindicacions vinculades a la igualtat, alhora que va defensar l’accés de les dones als mateixos drets civils i polítics que els homes, però també va reivindicar una societat més inclusiva per a tots els col·lectius vulnerables. Fins als darrers anys continuava participant en xerrades i activitats divulgatives per explicar a les noves generacions una lluita que considerava inacabada.
De les dones que van impulsar aquell moviment pioner, Mas explicava recentment que era l’única que encara continuava viva. «La igualtat per la qual lluitàvem encara no ha arribat del tot. Ara toca continuar treballant-hi», afirmava. Amb la seva mort, Andorra perd una de les protagonistes directes d’un dels capítols més rellevants en la història dels drets civils del país.
