Hope Palestina ha obert una possible via per facilitar l’arribada a Andorra d’un dels seus coordinadors atrapats a Gaza mitjançant una autorització d’immigració per estudis. Així, i després de diverses peticions adreçades a l’Executiu, l’entitat s’ha reunit per primera vegada amb tècnics dels departaments d’Afers Exteriors i Immigració, així com amb el secretari d’Estat d’Interior, Joan Antoni León, els quals haurien considerat viable estudiar aquesta fórmula sempre que es compleixin tots els requisits administratius.
«En principi, veurien possible demanar una autorització per estudiar. No és un permís de residència, sinó una autorització d’immigració per estudis«, ha explicat Hope Palestina en declaracions a EL PERIÒDIC, remarcant, però, que encara cal concretar la formació amb la Universitat d’Andorra, completar la matrícula i presentar el programa i el calendari acadèmic que determinaran la durada del permís. Un permís que seria concedit a un estudiant que treballa com a coordinador de l’organització sobre el terreny, fotògraf i amb formació en literatura àrab i disseny gràfic. «Va ser una d’aquelles reunions de les quals surts pensant que la gent està sensibilitzada», han afegit des de l’associació.
«Ha de reunir els antecedents penals, disposar d’un passaport amb més d’un any de vigència i hem de traduir i postil·lar tota la documentació» – Hope Palestina
Tanmateix, i tot i els avenços, l’entitat descarta que l’estudiant palestí pugui començar els estudis aquest setembre, ja que la previsió més realista situa la seva eventual arribada durant el curs vinent, atès el volum de documentació que haurà de recopilar des de Gaza i les dificultats per legalitzar-la i traduir-la. «Ha de reunir els antecedents penals, disposar d’un passaport amb més d’un any de vigència i hem de traduir i postil·lar tota la documentació», han detallat. A més, Hope Palestina haurà d’acreditar que pot garantir-li uns ingressos equivalents al salari mínim i una assegurança mèdica amb cobertura completa durant tota l’estada. «Les despeses econòmiques les assumirem nosaltres a través d’un sistema de donants«, han puntualitzat.
Pel que fa a l’allotjament (un dels punts més crítics, tenint en compte la situació actual del país), semblaria que ja estaria resolt, ja que, cal recordar, l’organització disposa des de fa un any d’un pis cedit per un voluntari. «Tenim una carta del propietari conforme el posa a disposició de l’associació. Si aquest noi vingués, tindria el pis garantit», han remarcat. En aquest sentit, Hope Palestina també es planteja ampliar la iniciativa a un segon estudiant, ja que l’habitatge podria ser compartit, tot i que primer caldria trobar un altre perfil que complís els requisits acadèmics i pogués encaixar en una formació universitària.
«Vam començar intentant treure famílies, però no es pot donar asil, no hi ha obert cap corredor humanitari i no pot sortir ningú d’allà. Hem passat al pla B» – Hope Palestina
Així doncs, l’alternativa estudiantil és, ara per ara, la via d’evacuació que pot presentar resultats més satisfactoris, després que els intents d’activar evacuacions humanitàries o sanitàries no hagin prosperat. «Vam començar intentant treure famílies, però no es pot donar asil, no hi ha obert cap corredor humanitari i no pot sortir ningú d’allà. Hem passat al pla B: intentar treure una persona o dues per les vies que creiem més factibles per al Govern, com és la universitària», han explicat, remarcant que aquesta opció podria ser administrativament més assumible perquè l’autorització d’estudis ja existeix dins la normativa d’immigració. Tanmateix, l’obstacle principal no seria només aconseguir el permís andorrà, sinó fer possible que l’estudiant abandoni Gaza: «Una cosa és que ens donin aquí el permís i una altra és com surt el noi d’allà», han advertit.
Per aquest motiu, des d’Hope Palestina ja s’han posat en contacte amb un grup d’universitats espanyoles liderat per la Universitat de Jaén, la qual ja ha impulsat experiències semblants, amb l’objectiu de conèixer l’itinerari seguit i facilitar-lo al Ministeri d’Afers Exteriors perquè pugui iniciar els contactes diplomàtics necessaris. «Aquesta ha estat la primera reunió en què hem tingut la sensació que ens hi posem», han valorat tot assenyalant que els representants governamentals eren conscients de la complexitat del procés: «Intentarem donar-los tots els mitjans perquè puguin fer els contactes i proporcionar-nos el que necessitem».
Val a dir que, paral·lelament, el col·lectiu continua tramitant la seva constitució formal com a associació, un pas necessari per poder assumir jurídicament les obligacions vinculades al trasllat. Qüestionades, però, per la possibilitat que l’autorització d’estudis pugui renovar-se si el jove continua la seva formació, les voluntàries d’Hope Palestina es mostren confiades, tot i que encara no s’han plantejat què passarà quan finalitzi el curs. «Anem temptejant i avançant com podem. Ara mateix, aquesta és l’única via que veiem», han reconegut.
