Un dijous carregat de dades per aplegar la cita anual que brinda l’Institut Nacional de l’Habitatge des de fa dos anys, i que enguany ha tornat a fer públiques les dades actualitzades al registre d’habitatges del parc públic en les seves tres vessants; les de preu assequible, els de protecció pública i els de preu regulat. Sens dubte, la variació més sorprenent és la primera, que continua experiment un fort creixement no només respecte al nombre de sol·licituds totals, sent a 30 de juny de 1.265, sinó del nombre actual de beneficiaris i, per tant, d‘operacions adjudicades i tancades, que ha passat de 51 el 2025 a 154 en només un any. En altres paraules, una triplicació del nombre d’usuaris del parc públic, tenint en compte que l’any passat només es va poder formalitzar un 23% de les sol·licituds i enguany, se n’ha aconseguit fer prosperar el 53%.
En aquest sentit, la directora de l’INH, Marta Alberch, ha fet saber al conjunt de periodistes durant la presentació oficial del registre d’habitatges que ha efectuat avui l’institut que en el vessant de preu assequible, «enguany hem dut a terme una modificació del decret per accedir-hi i hem afegit com a excepció haver de presentar uns ingressos mínims bruts que han de ser superiors al salari mínim interprofessional (SMI). D’altra banda, a part dels 10 anys de residència ininterrompuda al país, caldrà que la suma d’ingressos màxims segons la unitat familiar no superi en 2,2 vegades l’SMI (en el cas d’una sola persona) i d’igual forma hem substituït el sistema de punts clàssic per ingressos per un barem basat en terços; dividint així aquelles persones que tinguin sous superiors o iguals a 1,00 vegades l’SMI; els que siguin superiors o entre l’1,2 a l’1,6 i els superin aquesta xifra», ha esclarit, desgranant el diagrama de les forquilles actuals.
Algunes de les diapositives mostrades per Alberch quant al nombre d’adjudicacions fetes als actuals edificis del parc públic (sense comptar els de Borda Nova) i de l’estat de les mateixes. | El Periòdic / P.M.
Interessant ha sigut conèixer que si bé se celebra aquest 32% de peticions favorables (que és la quantitat neta de sol·licituds resoltes favorablement, sent un total de 153 i el doble que l’any anterior com s’ha esmentat a dalt), l’altre 68% no és tan negatiu tenint en compte que moltes d’elles, com ha ponderat la responsable de l’institut de l’habitatge, «es deuen principalment per no disposar dels ingressos mínims (un 33%) o bé perquè no arriben a destinar una quantitat neta del 30% (important) del seu salari a pagar la despesa del lloguer, sent el cas de gairebé el 40% de les sol·licituds que no han pogut fructificar». Altrament, també ha informat que de les 385 sol·licituds validades per a ser favorables, 153 es van tramitar amb èxit i 121 (el 31% del total) van quedar invalidades per baixa (siguin voluntàries o per manca de requisits), mentre el nombre de renúncies voluntàries ha suposat en 2026 el 18% (70 en total, moltes per manca d’informació prèvia).
D’altra banda, i explicat en una diapositiva amb la repartició dels diferents habitatges que contempla actualment l’oferta del parc públic, i no comptabilitzant aquelles de Borda Nova I i II perquè han quedat exemptes en les dades d’aquest darrer informe, s’ha desprès que l’allotjament a preu assequible més ocupat enguany ha estat el de Ribasol Bloc II a Arinsal amb 38 persones vivint, mentre al seu Bloc I l’ocupen 24 usuaris, ambdós situats a la Massana. Un altre dels edificis que gaudeix actualment de més activitat és el del Tobira 11 a Andorra la Vella amb 27 usuaris i un dels que més renúncies va patir l’any passat, el de Sant Joan de Caselles ubicat a Canillo, té avui dia 23 ocupants, constatant que «ha patit 38 renúncies noves enguany i protagonitzant-les principalment el col·lectiu jove i el de la gent gran», com ha indicat Alberch. Un dels més nous, l’edifici Font de Ferro d’Aixovall (Sant Julià de Lòria) ja gaudeix d’un total de 14 beneficiaris.
