La decisió del SIB A-118 de deixar de fer hores extres voluntàries davant la manca d’avenços amb Govern pot obligar la direcció del cos a recórrer a mobilitzacions obligatòries si en algun moment no hi ha prou personal per garantir els mínims. Així ho estableix la instrucció interna que regula el nombre d’efectius que han d’estar de servei, la qual fixa en 19 els professionals que hi ha d’haver com a mínim cada dia i determina que, davant d’una baixa o una indisposició, primer s’ha de buscar personal que estigui fora de guàrdia i vulgui incorporar-se voluntàriament, un mecanisme anomenat Mobilització 1 (M1).
És llavors quan, si aquesta via no permet cobrir les places necessàries, es passaria a una Mobilització Especial (ME) de caràcter obligatori. Un escenari, doncs, que pren especial rellevància després que els bombers afiliats al sindicat acordessin el passat dijous deixar de fer hores extres voluntàries, entrant la mesura en vigor divendres. Precisament, la via exposada anteriorment es pot veure condicionada per aquesta ‘protesta’, ja que, a més, la instrucció (vigent des de l’octubre del 2024) estableix que la dotació habitual és de 20 bombers de guàrdia, tot i que permet baixar fins als 19 efectius mencionats abans d’haver de buscar reforços per garantir que els diferents parcs continuïn operatius.
Ara bé, la manca de personal també podria tenir conseqüències en la distribució dels bombers entre les diferents casernes que hi ha al país. I és que, si el problema es produeix en algun dels parcs del Pas de la Casa, Canillo o la Massana, la direcció del cos pot enviar-hi efectius del Parc Central de Santa Coloma, encara que aquest quedi temporalment per sota dels seus mínims. L’altra possibilitat que recull la instrucció és traslladar els bombers del parc ‘local’ fins al ‘central’, així com tancar temporalment aquella caserna mentre no es recuperi la dotació necessària. Una situació que a hores d’ara encara no s’hauria produït, però que sí que es preveu per a futurs escenaris en què hi pugui haver una eventual falta d’efectius.
Pel que fa a la distribució ordinària d’aquests efectius, cal destacar que el Parc Central concentra la major part dels bombers, mentre que cadascun dels tres parcs ‘locals’ ha de disposar com a mínim d’un sotsoficial i dos efectius perquè es consideri realment operatiu. Precisament, aquestes xifres contrasten amb una de les reivindicacions que el SIB A-118 va posar sobre la taula dijous passat, quan va reclamar que quedés establert per escrit un mínim de 12 efectius al Parc Central i quatre a cadascun dels parcs perifèrics, a més d’un calendari de noves incorporacions que permeti poder assolir aquestes dotacions.
Això no seria tot, ja que la instrucció també contempla un mecanisme diferent quan el problema no és una baixa que deixi un parc per sota dels mínims, sinó una emergència o una actuació excepcional que requereixi més bombers dels que ja estan de guàrdia en aquell moment. En aquests casos es pot optar per fer una Mobilització 2 (M2) per demanar, voluntàriament, la incorporació immediata de personal que estigui fora de servei i reforçar els efectius que ja estan treballant. Si aquesta crida tampoc permet reunir els professionals necessaris, la normativa torna a contemplar el pas a una ME i, per tant, obligatòria.
Així, la situació podria adquirir encara més pes si el conflicte laboral es manté durant els pròxims mesos, ja que la mateixa normativa considera temporada alta d’hivern el període comprès entre el 6 de desembre i el 8 d’abril, unes dates durant les quals la direcció pot incrementar en un o més efectius els mínims habituals de guàrdia si les circumstàncies ho requereixen. Val a dir que aquesta possibilitat també es contempla fora d’aquest període davant situacions que puguin comportar una necessitat més gran de resposta, com ara esdeveniments esportius o concerts, visites institucionals, episodis meteorològics adversos, riscos naturals, incendis forestals o manifestacions o talls de carretera.
