La defensa i la Fiscalia han defensat aquest dijous davant el Tribunal Superior els respectius recursos d’apel·lació contra la sentència que va condemnar un home per una agressió sexual comesa presumptament contra una jove en un local d’oci nocturn d’Andorra la Vella. Mentre la representació lletrada de l’acusat n’ha sol·licitat l’absolució en considerar que la resolució no està prou motivada ni acredita els fets més enllà de qualsevol dubte raonable, el Ministeri Fiscal ha reclamat un increment de la pena imposada, en entendre que els quatre anys de presó, dels quals només setze mesos són de compliment efectiu, no són proporcionals a la gravetat dels fets.
La defensa ha sostingut que la condemna no es fonamenta en una valoració correcta de la prova i ha argumentat que la resolució presenta contradiccions, és massa genèrica i no concreta quins elements probatoris permeten arribar a la conclusió de culpabilitat. En aquest sentit, ha defensat que el tribunal diferencia incorrectament entre la credibilitat i la fiabilitat del testimoni de la denunciant i ha afirmat que no existeixen proves objectives que acreditin que el consentiment fos retirat durant la relació sexual ni que l’acusat arribés a percebre aquesta hipotètica retirada.
La resolució dels recursos es notificarà el 31 de juliol després de la vista celebrada aquest dijous al Tribunal Superior
L’advocat també ha qüestionat la interpretació que es fa de diversos indicis. Entre aquests, ha assenyalat que les imatges de les càmeres només acrediten l’entrada dels dos implicats al lavabo, però no el desenvolupament dels fets; que les lesions vaginals no permeten determinar l’origen exacte de la seva producció; que l’absència d’ADN «ni exculpa ni reforça la culpabilitat» i que, segons la primera declaració de la denunciant durant la instrucció, l‘acusat no presentava erecció, fet que, segons la defensa, seria incompatible amb la penetració descrita. Igualment, ha remarcat que els moviments bancaris de la jove demostrarien que un mes després dels fets va tornar a Andorra i fins i tot al mateix establiment d’oci, contradient, segons la seva tesi, l’afectació que havia manifestat.
Per tot plegat, la defensa considera que la valoració conjunta de les proves no permet concloure que l’acusat sigui culpable i manté que s’hauria d’aplicar el principi de presumpció d’innocència.
Per la seva banda, la Fiscalia ha explicat que el seu recurs no qüestiona els fets declarats provats, sinó exclusivament la pena imposada. El Ministeri Públic considera que la sentència no motiva suficientment els criteris emprats per fixar la condemna i sosté que el compliment efectiu de només setze mesos de presó resulta insuficient davant la gravetat dels fets acreditats. En aquest sentit, ha argumentat que la resolució no justifica adequadament la proporcionalitat de la pena ni els motius pels quals l’acusat només hauria de complir aproximadament una tercera part de la condemna.
En resposta al recurs de la defensa, la Fiscalia s’hi ha oposat íntegrament i ha defensat que la sentència sí que està prou motivada. Ha remarcat que, des del moment en què la denunciant manifesta que vol aturar la relació i aquesta continua, ja es configura el delicte de violació. També ha recordat que diversos testimonis van trobar la jove en estat de xoc i amb presència de sang, circumstàncies que, segons ha afirmat, reforcen la credibilitat del seu relat.
L’acusació defensa que la coherència del relat de la denunciant reforça la credibilitat de la seva versió dels fets
A més, el Ministeri Fiscal ha insistit que el consentiment ha de mantenir-se durant tota la relació sexual i no només en el seu inici. Igualment, ha destacat l’existència de lesions al canal vaginal compatibles amb una actuació violenta i ha rebutjat que es pugui exigir a una víctima en estat de xoc una reacció més contundent per acreditar l’agressió. També ha recordat que l’acusat ha ofert fins a quatre versions diferents dels fets al llarg del procediment i ha assenyalat que la inexistència d’erecció en un determinat moment no impedeix que aquesta s’hagués produït posteriorment.
L’acusació particular també ha defensat la validesa de la condemna i ha remarcat que la presumpta víctima va mantenir una mateixa versió dels fets davant dels seus amics, dels agents de policia i dels professionals sanitaris. Així mateix, ha incidit que la presumpta resistència es va produir dins d’un espai reduït, fet que limitava els moviments de la jove, i ha sostingut que quan les amigues van accedir al lavabo l’acusat li estaria tapant la boca.
Finalment, la defensa s’ha oposat igualment al recurs presentat pel Ministeri Fiscal en considerar que no és possible discutir únicament la pena sense revisar la valoració dels fets sobre els quals aquesta se sustenta. El Tribunal Superior ha deixat la causa vista per a sentència i ha comunicat que la resolució dels recursos es notificarà a les parts el pròxim 31 de juliol.
