«Ens trobem que moltes vegades, quan fem intervencions o anem a domicilis, fem molts acompanyaments soles i hem de signar molts informes amb les nostres dades personals, que inclouen la direcció de casa i el telèfon. A Andorra, un país tan petit, això ens deixa molt desprotegides». Amb aquestes paraules, la presidenta i la secretària de l’Associació Professional d’Educadores i Educadors Socials d’Andorra (APEESA), Judith Cabanas i Alba Roca, posen sobre la taula una de les problemàtiques menys visibles de la professió; una qüestió sobre la qual Govern treballa a través de la creació d’un protocol de prevenció i actuació davant les agressions i que, tot i estar redactat, encara es troba en fase de revisió i no ha estat implantat dins del sector.
Un escenari que fa que les condicions en què les educadores i educadors socials desenvolupen la seva feina arribi, fins i tot, a l’àmbit més estrictament personal: «Quan vas a fer una intervenció acompanyada de la Policia, et demanen les teves dades personals. Si has de presentar una denúncia, allà poden sortir totes les teves dades. Ho estàs fent a nivell personal, no laboral, i aquí és on ens trobem desprotegides, perquè hi poden accedir persones que potser ens han agredit o amb les quals hem intervingut en una situació complicada», diuen Cabanas i Roca, en declaracions a aquesta casa, incidint que «no cal que sigui físicament; pot ser verbalment, o potser t’estan insultant a través d’un correu electrònic. Són situacions que han passat».
«Tu has pogut anar a un domicili, la persona ha tancat la porta i potser no pots marxar en aquell moment. Són coses que passen i que han passat» – Judith Cabanas i Alba Roca
«Tu has pogut anar a un domicili, la persona ha tancat la porta i potser no pots marxar en aquell moment. Són coses que passen i que han passat», han remarcat les representants d’APEESA, tot i puntualitzar que dits episodis no formen part de la quotidianitat del conjunt de professionals. Així i tot, i en aquest sentit, una de les principals dificultats que sí que identifiquen és la manca d’acompanyament durant determinades actuacions: «No crec que hàgim de treballar amb seguretat, però sí que potser hauríem de treballar en parella, que no es trobi una persona sola. És una feina en què estàs bastant sola, també perquè no hi ha tants professionals».
És aquí on entra, precisament, un dels punts crítics del sector (tal com elles mateixes ja van exposar en un article anterior): la manca de professionals. «No aniràs al domicili amb tres persones més, però sí que et podries organitzar per anar-hi amb una companya. El problema és que, com que som tan pocs, no sempre podem fer aquesta feina en parella i ens hem de dividir per avançar en altres aspectes», han apuntat Cabanas i Roca, explicant que davant d’aquesta realitat s’ha optat per començar a introduir mecanismes de protecció, com els botons del pànic. «És per si tenim una situació d’alerta o d’emergència. No és que passi cada dia, però de tant en tant et pots trobar en una situació en què necessitis un mecanisme fàcil per actuar ràpidament».
«El problema és que, com que som tan pocs, no sempre podem fer aquesta feina en parella i ens hem de dividir per avançar en altres aspectes» – Judith Cabanas i Alba Roca
«Som conscients que s’està treballant i que s’han introduït mesures, però encara hi ha coses que s’haurien de millorar per sentir-nos més protegides», confirmant, alhora, que ja han pogut consultar una primera versió del futur protocol, tot i lamentar que la seva aplicació continuï pendent: «Moltes vegades, fins que no et trobes amb situacions que realment requereixen una resposta, malauradament el protocol no arriba». En aquest sentit, Cabanas i Roca plantegen dubtes sobre la resposta que cal donar quan un professional pateix una agressió i sobre la continuïtat de la intervenció: «Potser ara mateix passa alguna cosa i no sabem ben bé com gestionar-lo. Pot venir una altra persona i continuar amb el cas, o potser no, perquè no hi ha tants professionals que puguin substituir-te».
I què diu Govern?
L’altre ‘actor’ principal implicat en la casuística, Govern, ha confirmat a El Periòdic (després d’haver-se donat prop d’un mes de marge per elaborar la resposta) que «actualment el document es troba redactat i en fase de revisió. L’esborrany s’ha posat a disposició dels diferents agents implicats, amb l’objectiu de recollir-ne les observacions i propostes de millora», tot afegint que «una vegada analitzades aquestes aportacions i incorporades, si escau, les que es considerin pertinents, es preveu procedir a l’aprovació del protocol i, posteriorment, a la seva publicació i implantació». Una resposta institucional, doncs, que en cap cas concreta un calendari per a l’entrada en vigor.
«Actualment, ja es disposa de diferents mecanismes de seguretat i protecció, entre els quals hi ha sistemes d’enregistrament, espais segurs i mecanismes d’investigació dels incidents i accidents laborals, que permeten analitzar-ne les causes i determinar les mesures preventives i correctores que corresponguin», han exposat des de l’Executiu, sostenint que, en tot cas, «l’aprovació i implantació del protocol permetrà disposar d’un marc d’actuació comú i sistematitzat per a la prevenció, la gestió i el seguiment de les situacions d’agressió, com reforçar la coordinació entre els serveis implicats i la protecció dels professionals».
