Govern ha donat per tancat el procés d’emissió dels informes preceptius i vinculants sobre els estudis de capacitat de càrrega màxima de les set parròquies després de validar finalment el document d’Escaldes-Engordany, el darrer que quedava pendent. Així ho ha anunciat el ministre portaveu, Guillem Casal, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, posant punt final a una tramitació que durant les darreres setmanes havia estat marcada pels retrets creuats entre l’Executiu i la corporació escaldenca.
«L’important és que ens ha arribat també l’estudi i hem pogut acabar el tràmit. El Govern ha clos el cercle», ha resumit Casal, qui ha evitat aprofundir en els motius que van portar Escaldes a remetre la documentació complementària amb retard. «Entenc que el comú pot tenir els seus motius», ha afegit. Ara, amb l’informe emès, la responsabilitat recau en els comuns, els quals hauran d’incorporar els estudis als respectius plans d’urbanisme, tot i l’interès per construir una eina d’abast nacional: «Hi ha interès de refondre aquests set estudis amb l’estudi elaborat pel Ministeri de Turisme», tot reiterant que la proposta ja s’ha compartit amb els comuns i amb la comissió del Consell General. «Hi ha predisposició per tirar-ho endavant», ha afegit.
Cal recordar que l’afer dels estudis de càrrega ha estat ‘rodejat’ de tensió durant les darreres setmanes després que el Govern acusés Escaldes-Engordany de ser l’única parròquia que encara no havia completat la informació requerida per emetre l’informe corresponent. Va ser a principis de juny quan el mateix Casal va afirmar que la situació «anava amb la tònica de treball del Comú d’Escaldes», unes declaracions que van provocar que la cònsol escaldenca, Rosa Gili, denunciés un «atac reiterat» i lamentés no haver estat contactada directament abans que la qüestió transcendís públicament.
Tanmateix, i més enllà del debat urbanístic, Casal ha defensat que ara «disposem d’instruments per planificar els serveis públics i dimensionar el conjunt d’infraestructures per donar resposta a les necessitats de la ciutadania», tot remarcant que els estudis no són «un instrument estàtic», sinó una base per entendre l’evolució demogràfica del país. «Ens donen una fotografia completa de l’evolució de la població en un moment concret, però la idea és anar analitzant en el temps per fer la planificació de les polítiques públiques que s’han d’impulsar», ha conclòs Casal.
