L’Enquesta de Condicions de Vida (ECV) corresponent a l’any 2025, amb dades de l’any 2024 i que publica el Departament d’Estadística, permet constatar una millora del poder adquisitiu de la ciutadania i d’aquells indicadors de benestar que han experimentat una millora generalitzada. Pel que fa a la distribució personal de la renda, els ingressos per unitat de consum han augmentat de mitjana un 10% en un any (han passat dels 37.335 euros del 2024 als 41.085 euros el 2025), una xifra molt superior a l’increment de l’índex de preus de consum (IPC) durant l’any 2024 (2,7%). Això es deu, segons la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, a les polítiques del Govern per millorar la capacitat adquisitiva, com les revisions del salari mínim per sobre de l’IPC o la gratuïtat del bus públic.
El percentatge de persones que viuen en llars de propietat en aquest darrer any s’ha incrementat en 2,7 punts (38,6% el 2025 respecte al 35,9% el 2024) i, per tant, ha disminuït en la mateixa proporció el nombre de persones en llars de lloguer (61,4% el 2025 enfront del 64,1% l’any 2024). A més, Marsol també subratlla que continua disminuint el volum de població amb sobrecàrrega dels costos de l’habitatge de lloguer, el qual ha passat del 13% el 2024 al 12,7% el 2025 (tres dècimes menys que l’any anterior). Es considera una llar amb sobrecàrrega dels costos de l’habitatge si s’hi ha de destinar més del 40% dels ingressos.
Amb relació als països de l’entorn, l’ECV evidencia que el llindar del 60% de la mediana d’ingressos de la població, per sota del qual es determina la taxa de risc de pobresa, és força superior als països veïns
Els indicadors de pobresa assenyalen que el volum de població en pobresa severa (per sota d’11.802 euros, el 40% de la mediana d’ingressos) ha continuat baixant del 4,2% el 2024 al 4% l’any 2025; igual que la població en pobresa relativa (14.752 euros equivalents al 50% de la mediana), la qual ha passat del 8,8 al 7,7%. El percentatge de població en risc de pobresa (per sota del 60% de la mediana) ha millorat el 2025 després de l’empitjorament registrat el 2024 respecte l’any anterior. En concret, baixa 3,1 punts del 16,4% el 2024 al 13,3% el 2025.
D’altra banda, els indicadors de desigualtat en la distribució dels ingressos presenten una evolució divergent. D’una part, la ràtio S80/S20, la qual compara la renda mitjana del 20% de la població amb més ingressos amb la del 20% amb menys ingressos, millora en passar del 7,1 el 2024 al 6,6 el 2025, fet que reflecteix una reducció de la distància entre els dos grups. De l’altra, l’índex de Gini, el qual mesura el grau de desigualtat en la distribució de la renda (on 0 representa la igualtat perfecta i 100 la desigualtat màxima), augmenta de 38,4 a 40,2, fet que apunta a un increment de la desigualtat segons aquest indicador.
Pel que fa a la privació material severa, la taxa augmenta del 5% el 2024 al 7,3% el 2025. Aquest indicador mesura la proporció de persones que no poden satisfer almenys quatre necessitats d’entre una llista de vuit necessitats bàsiques. Amb relació als països de l’entorn, l’Enquesta de Condicions de Vida evidencia que el llindar del 60% de la mediana d’ingressos de la població, per sota del qual es determina la taxa de risc de pobresa, és força superior als països veïns: 17.703 euros, enfront dels 13.445 d’Espanya i els 14.275 de França.
