Els iPads no tornaran a les aules de primera ensenyança de l’Escola Andorrana. Aquesta és la decisió que ha pres Educació després de rebre els resultats de l’auditoria externa encarregada arran de l’incident detectat el 19 de juny, moment en què es va constatar un mal ús d’un dels dispositius i es van retirar preventivament els aparells de tots els centres. Un informe, doncs, que ha conclòs amb un dictamen desfavorable, després de detectar situacions que el ministeri considera que no ofereixen les garanties necessàries, especialment per les limitacions existents a l’hora de poder supervisar els iPads: «El filtre que tenim de la xarxa XENA funciona, el risc persisteix i, sobretot, hi ha un objectiu que surt de les conclusions de l’auditoria: cal un control més acurat dels dispositius», ha anunciat el secretari d’Estat d’Educació i Universitats, Josep Anton Bardina.
Així doncs, el principal problema apareix en la capacitat que té Educació per supervisar completament el dispositiu, i no tant en la seguretat intrínseca de l’aparell. El director del Departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica, Xavier Campuzano, ha destacat, doncs, que «ni els iPads són insegurs, ni els Chromebooks són insegurs, ni els Windows són insegurs. El que fa insegur un dispositiu és la capacitat que tenim de supervisar-lo plenament», remarcant que, en el cas d’Andorra, les eines disponibles per als diferents sistemes operatius no són les mateixes i les necessàries per exercir aquesta supervisió sobre els dispositius d’Apple no estan disponibles al país. «Aquesta combinació és la que fa insegurs els iPads avui dia a Andorra. Un iPad supervisat plenament amb una eina que tinguéssim a l’abast pot ser molt segur», ha apuntat.
«Ni els iPads són insegurs, ni els Chromebooks són insegurs, ni els Windows són insegurs. El que fa insegur un dispositiu és la capacitat que tenim de supervisar-lo plenament» – Xavier Campuzano
Aquesta limitació té ‘nom i cognoms’ concrets: Apple School Manager. «Cada gran fabricant i proveïdor té una política de publicació de les seves aplicacions als diferents països. De vegades depèn de decisions econòmiques, de vegades de drets d’autor i de moltes altres coses a les quals nosaltres no tenim accés», ha exposat el director, remarcant que «la realitat és que aquesta aplicació, que es diu Apple School Manager, a Andorra no es pot desplegar». En aquest sentit, Campuzano sí que ha assegurat que Educació manté contactes des de fa anys amb els principals fabricants per ampliar els serveis disponibles al Principat: «Hem parlat amb Microsoft, Google i Apple. Amb totes les companyies hem manifestat el nostre interès perquè el màxim d’aplicacions educatives estiguessin desplegades. Amb Google i Microsoft ens n’hem sortit i amb Apple no».
«Hi havia aplicacions que, en una actualització que s’havia produït setmanes abans, deixaven de comportar-se com nosaltres preveiem i se saltaven el filtre que teníem des de dins», ha recordat, per altra banda, sobre l’incident que va desencadenar la retirada preventiva al mes de juny, moment en què es va passar a analitzar com impedir que aplicacions alienes al paquet educatiu poguessin tornar a instal·lar-se als aparells. De nou, però, el ministeri es va topar amb les limitacions de supervisió: «Com que no som capaços, amb les eines que tenim a disposició, d’evitar que una determinada aplicació es pugui reinstal·lar en un iPad, estem lligats de mans», ha reconegut Bardina, mentre que Campuzano ha explicat que l’auditoria també ha identificat la possibilitat que un dispositiu abandoni la xarxa XENA i es connecti a una wifi externa. «Tot i que el perímetre intern està ben protegit, en aquell moment ja estaria fora del perímetre», ha lamentat.
La decisió afecta uns 380 iPads, tot i que la gran majoria ja es trobaven al final del seu cicle; els dispositius tenen una amortització d’uns cinc anys, tot i que Educació acostuma a allargar-ne l’ús fins als sis
En aquest sentit, cal destacar que la decisió afecta uns 380 iPads, tot i que la gran majoria ja es trobaven al final del seu cicle d’utilització. Segons ha detallat Campuzano, els dispositius tenen una amortització d’uns cinc anys, tot i que Educació acostuma a allargar-ne l’ús fins als sis, i uns 320 aparells ja havien arribat pràcticament al final de la seva vida útil. «Ja els estàvem estirant una mica la vida i, per tant, el que farem és no renovar-los», ha explicat, indicant, però, que una situació diferent és la dels 50 o 60 iPads que encara són plenament funcionals. «Segurament ara hem de veure exactament on els posarem, però tenim el Centre de Formació al Llarg de la Vida, on utilitzar un dispositiu com aquest és plenament vàlid», ha indicat el director del departament d’Educació.
Tanmateix, tant Bardina com Campuzano s’han assegurat d’afirmar que la sortida dels iPads no comportarà, en cap cas, abandonar l’ús de la tecnologia a primera ensenyança, ja que «l’escola educa el ciutadà del demà i sabem que aquest ciutadà es trobarà en una societat tecnològica; per tant, la nostra missió és educar-lo i formar-lo també en aquesta tecnologia». En aquest sentit, els centres ja disposen d’ordinadors portàtils compartits entre les aules, i ara Educació haurà d’estudiar si els recursos existents són suficients o cal adquirir més ordinadors o incorporar altres dispositius, amb l’objectiu, segons ha exposat Bardina, que l’ús tecnològic es produeixi «amb control i seguretat». «La seguretat al 100% no existeix. El que busquem sempre és un nivell de seguretat raonable combinat amb la supervisió que fan els docents», ha conclòs Campuzano.
