La ramaderia andorrana es manté, de moment, lliure de casos de la nova malaltia que afecta el bestiar boví i que pot provocar malformacions fetals, avortaments i parts prematurs. Així ho ha assegurat aquest dimarts el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, en el marc de la 47a Fira Concurs del Bestiar d’Andorra, durant la qual ha insistit que «és veritat que al nostre voltant no estem deslliurats d’aquestes malalties i que, per tant, hem de redoblar esforços. Sortosament, no hem tingut cap cas aquí a Andorra, però hem d’estar atents i hem de mirar quines són les actuacions que el Departament, a través del Servei Veterinari, i els ramaders han de dur a terme», ha manifestat.
«No estem vacunant perquè no hi ha cap vacuna disponible per a aquesta malaltia. De fet, no existeix la vacuna i, per tant, els únics mitjans de prevenció són la desinfecció i la desinsectació dels mitjans utilitzats, és a dir, prevenir la presència dels insectes i evitar que el vector proliferi», ha detallat Casal, qui també ha precisat que «és una malaltia que afecta sobretot el sector boví, que provoca malformacions en els fetus i genera parts abans d’hora i avortaments. Pot ser que tinguem algun avortament en alguna explotació i que no sigui degut a això, perquè aquesta malaltia genera avortaments de forma molt reiterada en el si de les explotacions. De moment, no en tenim cap cas i ho estem controlant».

En aquest context, el titular de la cartera d’Agricultura ha defensat el sistema de seguiment veterinari de les explotacions del país: «Crec que aquí cal trencar una llança a favor de la decisió que es va prendre fa gairebé 40 anys perquè els veterinaris clínics depenguessin directament de l’Administració. Qui porta la clínica dels animals, qui fa els sanejaments, qui s’ocupa de les vacunes i de les pautes mèdiques en el cas de les malalties infeccioses és el Departament d’Agricultura». Segons Casal, aquesta organització permet mantenir un contacte directe amb les explotacions i disposar d’informació actualitzada sobre la situació sanitària, alhora que ha recordat la creació, fa dos anys, de la comissió ‘Una Sola Salut’.
La celebració de la fira arriba un any després que l’aparició de la dermatosi nodular contagiosa als territoris de l’entorn obligués a suspendre la cita, amb Casal recordant que «l’any passat estava tot preparat i gairebé muntat i, dues setmanes abans, vam anul·lar a causa de la dermatosi nodular contagiosa. Un any més tard la podem reviure i podem tornar a prendre la temperatura del sector», ha apuntat Casal, qui ha defensat igualment les restriccions adoptades aleshores: «No hem tingut cap cas de dermatosi nodular contagiosa. Vam prendre unes mesures radicals en el seu moment, que potser semblaven desproporcionades, però el sector ens va acompanyar i sense ells no hauríem pogut tirar-les endavant».

En aquest sentit, la 47a edició de la Fira Concurs del Bestiar ha reunit aproximadament 180 caps de bestiar procedents d’entre 42 i 43 explotacions ramaderes, unes xifres que Casal ha considerat representatives del conjunt del sector. «Crec que hi ha una molt bona mostra del conjunt d’explotacions del país. Avui el temps acompanya, l’ambient és bo, és positiu i hi ha gent, no només del sector. Aquesta és la part que també demana el sector, que la fira serveixi per mostrar la feina i la tasca que fan», ha assenyalat. En aquest sentit, ha volgut reconèixer la feina quotidiana dels ramaders: «També té moments molt durs de treball a l’exterior, amb condicions complicades. Per tant, avui és un dia d’agraïment i reconeixement».
«Hem intentat ajudar el sector al màxim, revolucionant una mica el model d’ajuts que hi havia fins ara, tant directes com indirectes, augmentant aquest acompanyament directe un 44% amb tres pressupostos i arribant als 4,1 milions d’euros», ha exposat Casal, defensant el paper de la ramaderia en la configuració del país, més enllà de la seva aportació estrictament econòmica. «És el sector qui ha de dir com se sent i com es troba. És un sector que reivindica, i crec que ha de reivindicar i reivindicar-se, perquè, si el mirem en termes econòmics, sobre el producte interior brut potser no té un pes essencial, però com a model de país, com a forma del que som, del que hem sigut i del que volem ser, és un sector essencial», ha conclòs.




