El Comú d’Ordino estudia impulsar un ramat del voltant d’unes 150 ovelles per contribuir a la gestió forestal i a la prevenció del risc d’incendis a les zones d’alta muntanya, on el bestiar de gran format, com les vaques i els cavalls, no pot accedir amb facilitat. El cònsol menor de la parròquia, Eduard Betriu, ha comentat que la iniciativa busca recuperar part de la funció que tradicionalment havien exercit els ramats en el manteniment dels boscos i les pastures. La proposta se situaria en el marc de les actuacions de gestió forestal que la corporació està duent a terme, com ara la neteja del sotabosc i els aclariments, amb l’objectiu de recuperar la biodiversitat i evitar que la vegetació torni a densificar les zones forestals.
Segons Betriu, la presència de ramats pot ajudar a mantenir neta la capa vegetal del bosc i evitar que proliferin les branques i la vegetació que poden actuar com a combustible en cas d’incendi. «Seria molt important tenir un ramat per entrar als boscos i preservar aquesta capa de biodiversitat neta sense que la vegetació tornés a créixer», ha assenyalat.
A més, el mandatari ha remarcat que actualment a Ordino hi ha pocs ramats d’ovelles, després que el nombre de caps de bestiar s’hagi reduït considerablement durant les darreres dècades. En aquest sentit, ha recordat que fa uns 40 anys a Andorra hi havia entre «30.000 i 40.000 ovelles», una activitat ramadera que progressivament es va anar perdent i que ara «hem d’anar recuperant».
En tot cas, la proposta de la corporació implicaria sumar petits ramats d’ovelles que ja tenen algunes explotacions ramaderes de la parròquia amb l’objectiu de crear un ramat conjunt del voltant d’unes 150. El model, de fet, seria similar al que actualment es desenvolupa amb el bestiar de gran format, però destinat principalment a les zones on les vaques i els cavalls no poden accedir.
Així, Betriu ha assenyalat que el bestiar de gran format ja contribueix també a la gestió del territori. Tanmateix, encara queden «les parts més dretes i més inclinades, on el bestiar de pota grossa no s’aguanta», ha indicat. És en aquests espais on l’ens comunal considera que les ovelles podrien tenir un paper especialment útil.
La iniciativa, però, encara es troba en fase d’estudi. El cònsol menor ha advertit que posar en marxa un ramat no consisteix simplement a deixar els animals a la muntanya, sinó que cal garantir-ne la gestió. En relació amb això, el projecte requeriria un pastor que s’encarregués del ramat i que en controlés els moviments per evitar que els animals acabessin ocupant les zones de pastura reservades al bestiar de gran format. «Posar un ramat es diu molt de pressa, però aquest s’ha de gestionar, hi ha d’haver un pastor perquè s’ha de respectar el fons de les valls perquè si no es menjarà l’herba del bestiar de pota grossa. Trobar aquest equilibri és el que estem treballant amb les taules de ramaderia i els pagesos, la intenció és trobar un terme», ha declarat el polític.
Les converses han servit per començar a valorar la viabilitat de la proposta. En aquest punt, Betriu ha assegurat que el sector veu amb bons ulls la iniciativa, però ha remarcat el principal repte és trobar una persona que pugui assumir les tasques de pastor. Per aquest motiu, el comú ordinenc planteja inicialment fer una prova amb un petit ramat local abans d’ampliar el projecte. «Crec que una prova com a mínim amb un petit ramat local nostre o més del sector ramader crec que l’hem d’intentar de fer i com a mínim que no ens quedem amb el regust de no haver-ho provat», ha afirmat Betriu.
L’objectiu final és trobar un equilibri entre l’activitat ramadera i la gestió forestal, aprofitant els animals com una eina més per mantenir la vegetació controlada, recuperar la biodiversitat i reduir la càrrega vegetal dels boscos. Especialment en aquelles zones on els treballs de neteja mecànica són més complexos. Cal recordar que la corporació ja fa un parell d’anys que gestiona els boscos fent-ne neteja en indrets com Llorts, Sornàs o Segudet. Amb aquesta combinació de gestió forestal i pastures de bestiar, la corporació buscar prevenir «per intentar, com veieu en els nostres països veïns, que aquí ens puguem avançar a un possible incendi», ha asseverat el cònsol menor, informa l’ANA.
