La Sala 6 del Tribunal de les Corts ha acollit aquest divendres la tercera i última sessió del judici contra el jove madrileny de 21 anys acusat d’un delicte d’agressió sexual constitutiva de violació, pels fets ocorreguts la matinada de l’1 de març del 2025 en una discoteca del Pas de la Casa. En aquesta jornada, les parts han exposat els seus informes conclusius abans que el tribunal deixés la causa vista per a sentència.
La fiscalia ha iniciat la seva intervenció defensant que el cas no pot analitzar-se des d’una “lectura estereotipada del consentiment” ni, encara menys, des d’arguments que, segons ha afirmat, responen a “una visió retrògrada i masclista” de la conducta de la víctima. En aquest sentit, ha remarcat que les negatives reiterades no poden interpretar-se com un joc de seducció ni com un consentiment tàcit, insistint que el consentiment ha de ser “clar, lliure i mantingut” durant tota la interacció sexual.
El ministeri fiscal ha reconegut que no hi ha prova directa del que va passar a l’interior del lavabo, com es lògic en tractar-se d’una espai d’intimitat, però ha subratllat que en aquest tipus de delictes (comesos habitualment en la intimitat) la prova indirecta és determinant. En aquest cas, ha assenyalat especialment les imatges de les càmeres de seguretat, les quals mostren una víctima que puja les escales somrient i baixa, uns minuts després, visiblement alterada. Segons la fiscalia, aquesta reacció immediata posterior als fets dona un valor probatori “especialment rellevant” als vídeos.
Seguidament, la fiscalia també ha defensat la credibilitat del relat de la denunciant, ja que no existia cap relació prèvia ni motiu aparent per denunciar falsament, i la coherència de les seves declaracions davant la policia i la Batllia, sense canvis substancials. Així, el fiscal ha posat èmfasi en l’estat emocional de la víctima tant en el moment de la denúncia com durant les declaracions posteriors, amb plors, nerviosisme i dificultats per relatar els fets, tal com consta als informes policials i pericials.
La fiscalia defensa la credibilitat de la denunciant, ja que no existia cap relació prèvia ni motiu aparent per denunciar falsament, i la coherència de les seves declaracions davant la policia i la Batllia
En relació amb les proves mèdiques i psicològiques, el ministeri fiscal ha ponderat la validesa de l’informe pericial, el qual constata símptomes compatibles amb un estrès posttraumàtic, tot i que sense afirmar un diagnòstic tancat. Un dels punts clau de l’acusació ha estat la declaració policial inicial del processat, en la qual, segons la fiscalia, ell mateix reconeix que la víctima li va dir que no volia que l’acompanyés ni que entrés al lavabo, així com les negatives expresses quan ell intentava descordar-li el pantaló, negatives que l’acusat hauria interpretat erròniament com un joc. Per al ministeri fiscal, aquesta interpretació constitueix el nucli del delicte.
Per tot plegat, fiscalia i acusació han mantingut la petició d’una condemna de sis anys de presó, dotze anys de prohibició de contacte amb la víctima, l’expulsió definitiva del Principat i el pagament de les despeses processals i danys psíquics i morals sumant el conjunt una quantitat propera als 14.000 euros.
La defensa demana l’absolució i la llibertat immediata
Per la seva banda, la defensa ha demanat l’absolució del processat, advertint el tribunal del risc de dictar una condemna basada en estereotips i en una lectura parcial de les proves. L’advocada ha insistit que l’acusat no respon al perfil d’un depredador sexual i ha defensat que els fets van ser el resultat d’un joc de seducció mutu i consentit entre dues persones que acabaven de conèixer-se, i que es va aturar de manera voluntària per part del processat.
En aquest context, la defensa ha posat l’accent en el fet que l’acusat ha mantingut una versió coherent dels fets des del primer moment i que aquesta concorda amb les imatges de les càmeres de seguretat, tot i que aquestes no mostren el que va passar a l’interior del lavabo. També ha remarcat que, segons el seu criteri, no es pot interpretar el comportament posterior de la víctima únicament des de la perspectiva d’una agressió sexual, ja que podria respondre a altres factors com el penediment o la situació personal de la denunciant.
La defensa argumenta que els fets van ser el resultat d’un joc de seducció mutu i consentit entre dues persones que acabaven de conèixer-se, i que es va aturar de manera voluntària
Així mateix, l’advocada ha recordat que l’acusat va tornar a la discoteca després de l’incident i que, en veure un grup de persones a l’exterior, es va acostar a la policia per interessar-se pel que estava passant, un comportament que, segons ha defensat, no encaixa amb el d’algú que acaba de cometre una agressió sexual. En aquest sentit, ha justificat la fugida posterior com una reacció instintiva després de rebre un cop per l’esquena per part d’un home que prèviament l’hauria amenaçat.
Finalment, la defensa ha subratllat que el jove fa gairebé onze mesos que està en presó preventiva per uns fets que considera que no s’han produït i ha sol·licitat tant l’absolució com la seva posada en llibertat immediata. Per contra, tant la fiscalia com l’acusació particular s’han oposat a aquesta petició, deixant en mans del tribunal la decisió sobre una possible llibertat sota fiança. El judici ha quedat vist per a sentència, la qual es donarà a conèixer el pròxim 11 de març.
