L’augment de la inversió estrangera immobiliària ja no es pot interpretar només com un indicador d’atractiu econòmic. Les dades del 2025 evidencien una realitat cada vegada més difícil de justificar enmig de la crisi de l’habitatge que viu el país. Mentre cada vegada més residents tenen dificultats per trobar un pis assequible, les operacions immobiliàries amb capital estranger continuen creixent a un ritme molt superior al de qualsevol altra activitat econòmica. Les 843 operacions autoritzades durant el 2025 i els més de 514 milions d’euros mobilitzats reflecteixen un model que continua afavorint la compra d’immobles com a actiu d’inversió. El fet que aquest volum ja representi gairebé el 13% del PIB és una dada especialment preocupant en un país amb un territori limitat i una oferta residencial cada vegada més tensionada. El problema no és la inversió estrangera en si mateixa, sinó la incapacitat d’establir límits clars quan aquesta acaba impactant directament sobre el dret a l’habitatge. I continuar ajornant aquest debat només farà més difícil revertir-ne les conseqüències.
