El judici per la presumpta agressió sexual ocorreguda l’octubre del 2024 en un local d’oci nocturn d’Andorra la Vella ha encarat aquest dimecres a la tarda una sessió marcada pel contingut pericial, amb les declaracions del metge que va practicar l’exploració forense a la víctima i del psiquiatre que ha elaborat l’informe forense psicològic.
El doctor que va atendre la jove ha explicat que, en el moment de l’exploració, va constatar la presència de sang a l’exterior del perineu i a l’interior de la zona vaginal, així com una lesió que no presentava un sagnat actiu. Segons ha indicat, la pacient li va relatar que havia estat forçada i es trobava agitada en aquell moment.
Responent a les preguntes del ministeri fiscal, el facultatiu ha detallat que no va ser necessària la sutura de la lesió, però sí que va observar un sagnat recent, tant a la zona vulvar com a l’interior de les cuixes. Tot i no poder precisar el moment exacte de l’origen de la sang, ha afirmat que es tractava d’un sagnat recent.
El doctor que va atendre la jove ha explicat que, en el moment de l’exploració, va constatar la presència de sang a l’exterior del perineu i a l’interior de la zona vaginal, així com una lesió que no presentava un sagnat actiu
A preguntes de la defensa, el metge ha reconegut que no podia determinar amb certesa si la sang provenia d’un sagnat actiu ni confirmar si la jove estava menstruant, ja que no va observar sang procedent de l’úter ni es van fer proves complementàries com una ecografia. Amb tot, ha indicat que va trobar un coàgul, explicant que aquest és un cúmul de sang que pot frenar un sagnat actiu i que, si bé és habitual durant la menstruació, la lesió detectada no corresponia a un sagnat fisiològic.
Encara més, el doctor també ha assenyalat que l’erosió trobada no era una ruptura profunda i ha afirmat que no podia assegurar si era compatible amb una relació sexual consentida, tot apuntant que no és una situació habitual i que depèn de múltiples factors.
Tot seguit ha declarat el psiquiatre que ha elaborat l’informe forense de la víctima. En detall, ha explicat que va realitzar una entrevista semiestructurada i que, un cop obtinguda informació complementària de la Batllia i d’altres informes mèdics, no va tenir cap dubte que la jove presentava un trastorn d’estrès posttraumàtic relacionat amb els fets.
El psiquiatre ha apuntalat que és habitual que persones amb estrès posttraumàtic triguin mesos a demanar ajuda psicològica, especialment quan s’allunyen físicament del lloc on s’ha produït el trauma
Igualment, el perit ha afirmat que la pacient va relatar haver viscut una agressió de violència sexual en una discoteca i que, des d’aleshores, li resultava especialment difícil tornar a Andorra, i encara més apropar-se al lloc dels fets. Durant les entrevistes, ha assegurat, es mostrava extraordinàriament sensible, un aspecte que també es reflectia en la seva comunicació no verbal.
Responent a la defensa, el psiquiatre ha indicat que va basar el diagnòstic en els criteris del DSM-5-TR i que existia una relació de causa-efecte directa entre els fets relatats i el trastorn diagnosticat. També ha apuntalat que és habitual que persones amb estrès posttraumàtic triguin mesos a demanar ajuda psicològica, especialment quan s’allunyen físicament del lloc on s’ha produït el trauma, ja que pot produir-se un mecanisme de dissociació.
En el tram final, el ministeri fiscal ha mantingut la seva petició de vuit anys i dos mesos de presó per a l’acusat, una multa de 2.000 euros, afegint vint anys d’expulsió del país i la prohibició de contactar amb la víctima durant deu anys. Per la seva part, l’acusació particular ha demanat una indemnització de 20.000 euros, mentre que la defensa ha sol·licitat l’absolució.
