Investigadors d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I) amb col·laboració d’experts externs, van documentar la presència de l’eruga ‘Macroglossum stellatarum’, coneguda popularment com a papallona colibrí o esfíngid colibrí, a una altitud aproximada de 2.400 metres al Principat. La troballa es va produir de manera fortuïta durant altres treballs que l’equip estava duent a terme a una tartera situada a la zona de les Ferreroles, entre l’Estanyó i el Casamanya, l’agost del 2025.
L’observació destaca especialment per l’altitud on es va localitzar l’exemplar. Segons els investigadors, aquest registre podria representar una de les observacions a més altura conegudes per a aquesta espècie en l’àmbit europeu en el seu estat larvari. «És una espècie que no s’havia trobat a tanta altura», ha explicat la investigadora de l’AR+I, biòloga i especialista en estudi i conservació del patrimoni natural, Clara Pladevall.
Aquest insecte sol habitar en zones de baixa i mitjana muntanya, «per sota els 1.500 metres», ha esmentat Pladevall. Tanmateix, l’eruga localitzada es trobava alimentant-se de la planta ‘Galium cometerrhizon’, una espècie vegetal que no forma part dels seus recursos alimentaris habituals. De fet, els investigadors van revisar la bibliografia disponible en revistes científiques i no van trobar cap referència prèvia que cités aquesta planta com a aliment de l’espècie.
De moment només s’ha detectat un únic cas d’aquesta espècie larvària en aquesta altitud, que va ser el 7 d’agost del 2025. Tal com explica Pladevall, la detecció va ser «puntual» i de «casualitat» mentre feien una observació floral en tarteres. Un cop la van detectar, van investigar en una base de dades científiques sobre biodiversitat internacional, el GBIF, si hi havia algun precedent d’aquest animal a 2.400 metres. Després de fer les comprovacions, van arribar a la conclusió que l’eruga va superar la majoria dels registres publicats per a aquesta espècie. De fet, les observacions a més altitud corresponen, en tot cas, a individus adults. Davant d’això, els investigadors de l’AR+I van publicar el mes de març d’aquest any, en el Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia, el descobriment.
Els científics de l’ens andorrà desconeixen quins motius van propiciar que l’eruga estigués a tanta altitud. Una de les hipòtesis amb què treballen és «en una adaptació local o una resposta a les condicions climàtiques actuals, que afavoreixen l’expansió altitudinal d’espècies. La capacitat migradora de l’espècie pot fer pensar que es tracta d’una eruga procedent d’una posta en migració o d’una expansió del seu nínxol ecològic més enllà del seu límit altitudinal habitual», indiquen a l’article científic publicat. Ara quedarà per veure si la troballa va ser un cas excepcional o si reflecteix un canvi en la distribució de l’espècie, informa l’ANA.
