No importa quan ni com. Només compta anar-hi i fer-ho amb un bon motiu sota el braç. Una multitud de ciutadans van pelegrinar un any més al santuari de Meritxell, ja fos per encomanar-se a la verge, al bisbe o per, simplement, celebrar la festivitat nacional. La majoria dels assistents van pujar al temple en companyia i a peu. «Hem vingut des de Santa Coloma i hem tardat a arribar 2.30 hores bones. Ens ho hem pres amb tranquil·litat perquè l’important era estar junts i xerrar. Després de l’homilia anirem a dinar tota la família», va explicar la Laia Gili, acompanyada dels seus fills. El seu relat era el més comú de la jornada, ja fos de gent que havia vingut caminant des d’Encamp o des de Canillo.
L’homilia va ser el gram reclam, però molta gent va optar per acudir a misses anteriors
Entre els congregats al santuari hi havia turistes, però dels que repeteixen. És el cas del Jordi i la seva dona, que van venir per primera vegada «fa molts anys» a fer una ruta per les esglésies romàtiques del país. Es van meravellar i des d’aleshores, «quasi tots els anys, coincidint amb Meritxell», tornen.
A més de turistes, hi havia primerencs com la Concepción Risueño, que va venir al país fa 10 mesos provinent de Colòmbia. «Jesús és el meu salvador i vaig visitar la verge pocs dies després d’arribar. Em va meravellar i volia viure personalment la diada. M’impressiona veure tanta fe», va relatar, a la vegada que va comentar els seus desitjos: «Salut per a mi i els meus, que els he deixat al meu país natal».
Matinades oportunes
L’homilia que va oficiar el copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va ser la més multitudinària de la jornada. Sabedors de l’aglomeració que es produïria minuts abans de les 11.00 hores, molts usuaris van optar per acudir a les misses anteriors. «Hem vingut a les de les 9.00 hores perquè la celebrava el mossèn Antoni Elvira. Acudim als seus oficis sempre que podem», explicava la Pilar Tolò, que va pujar al temple amb les seves germanes. «Fa vuit anys que ho fem plegades», va precisar.
De generació en generació
«Així aprofitem el dia. Ens han comentat que la primera eucaristia ha sigut a les 7.30 hores, però ja va bé descansar una mica. Dona gust no treballar un diumenge!», exclamava la Dolors, acompanyada del seu marit i els seus dos gossos mentre començava a enfilar cap a casa.
D’altra banda, la tradició és el pal de paller el Dia de Meritxell i la Concepció Artau va portar els seus dos nets a Meritxell. Ja ho va fer amb la seva filla «durant molts anys», va explicar. «Només vull que la verge els hi doni salut», va remarcar tot i desitjant poder presentar-los al bisbe.
