La presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza, considera que el debat sobre la despenalització de l’avortament s’ha convertit en una“cortina de fum” que impedeix abordar altres problemàtiques estructurals que afecten les dones a Andorra. Tot i reconèixer la importància de la qüestió, Mendoza ha defensat en declaracions a aquest mitjà que el focus polític i mediàtic està posat de manera desigual: “La qüestió de l’avortament és important, per suposat, perquè parla dels drets de les dones”, contraposant, però, el debat amb altres àmbits de la reproducció humana que, segons manifesta, no generen la mateixa controvèrsia.
En aquest sentit, Mendoza ha fet referència a l’aprovació, l’any 2019, de la Llei de reproducció humana assistida, una norma que regula diverses tècniques reproductives, però que no contempla la maternitat subrogada com a pràctica autoritzada a Andorra. Tot i això, la presidenta de Stop Violències critica que el debat públic s’hagi centrat de manera molt diferent en funció del dret en qüestió. “No hi ha debat a l’hora de complir els drets de qui té diners. Comprar bebès no és un dret, vulnera els drets de la infantesa”, ha assenyalat.
“No hi ha debat a l’hora de complir els drets de qui té diners. Comprar bebès no és un dret, vulnera els drets de la infantesa” – Vanessa Mendoza
Les declaracions arriben en un moment en què el debat polític s’ha reactivat després que el Govern hagi reiterat que no impulsarà la despenalització de l’avortament de manera unilateral, tot i admetre que jurídicament seria possible aprovar una reforma amb la signatura d’un sol copríncep. Aquest posicionament es produeix després que el copríncep episcopal emèrit, Joan-Enric Vives, minimitzés l’impacte social de l’avortament i afirmés que no es tracta d’un “gran problema social”.
Pel que fa a l’acció institucional, Mendoza ha assegurat que Stop Violències continuarà treballant fora de l’àmbit estatal. “Nosaltres continuarem batallant-ho a nivell internacional”, ha indicat, i recordant que durant l’últim Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides es va mencionar que es legalitzarà i es farà accessible l’avortament. “No soc jo qui ha de donar raons sobre la possible falta de paraula d’un govern”, ha afegit.
“Tenim una xarxa per ajudar les dones a avortar. Ningú es responsabilitza d’aquest dret humà. Les dones van a la seu i els donen una pastilla i poca informació” – Vanessa Mendoza
La presidenta de l’entitat també ha fet referència a la tasca que, segons explica, assumeixen entitats i xarxes d’acompanyament davant la manca de garanties públiques. “Tenim una xarxa per ajudar les dones a avortar. Ningú es responsabilitza d’aquest dret humà. Les dones van a la Seu d’Urgell i els donen una pastilla i poca informació”, ha exposat. En aquest context, ha assegurat que a l’entitat arriben diàriament dones amb situacions complexes que no tenen resposta adequada. “No tenim polítiques transversals, i es nota”, ha afirmat, tot destacant que en l’àmbit de la violència sexual “l’única resposta de país és la sobremedicalització”.
Més enllà de l’avortament, Mendoza ha insistit que el debat actual actua com una distracció respecte d’altres problemàtiques. “És un circ mediàtic amb una cortina de fum per no abordar altres temes”, enumerant mancances com l’absència de jutges especialitzats en violències, la falta de coordinació entre serveis, la sobremedicalització de les dones en l’àmbit psiquiàtric o la inexistència de lleis contra la violència vicària i la violència obstètrica.
Així, ha conclòs que el problema de fons va més enllà del debat puntual sobre l’avortament. “El problema és la violència estructural”, ha assenyalat, afegint que aquesta es manifesta quan “no es garanteix cap tipus de dret”, mentre altres qüestions continuen ocupant el centre del debat públic.
Pallarés “anima” el Govern a continuar treballant
Per la seva banda, la presidenta de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés, ha assenyalat que, tot i que a Andorra l’avortament no es visqui com un problema social directe perquè les dones van a l’estranger, sí que ho és en termes de drets. En aquest sentit, ha recordat que la penalització fa anys que és objecte de recomanacions internacionals i considera necessari trobar una solució tant pel que fa al Codi Penal com a una possible via de regularització.
Pel que fa al rebuig del Govern a despenalitzar l’avortament de manera unilateral, Pallarés entén que es tracta d’una qüestió amb implicacions constitucionals i institucionals, però ha remarcat que, des de l’Institut, el seu paper és “animar el Govern a continuar treballant” per avançar en la despenalització i en la defensa dels drets de les dones.
Cal destacar que des d’aquest mitjà s’ha intentat, reiteradament, posar-se en contacte amb la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra, Elvira Geli, per conèixer el posicionament de l’entitat respecte a la mateixa qüestió, però no ha estat possible.
