La pèrdua perinatal és aquella que succeeix durant l’embaràs o en els moments posteriors al part. Per tal de commemorar-la i donar-li veu, cada 15 d’octubre se celebra el Dia Internacional del Dol Perinatal, i en el cas del Principat, l’associació Petits Estels ha organitzat una jornada a partir de les 18.30 hores al Centre Cultural de la Llacuna, on participarà l’autora del llibre La vida que queda, Marta Alsina. De fet, a Andorra, l’atenció d’aquest dol es fonamenta principalment en aquesta agrupació i el SAAS.
Tant la presidenta de Petits Estels, Sílvia Palau, com la llevadora referent de maternitat del SAAS, Cristina Pérez, coincideixen que el primer aspecte que s’ha d’assolir és eliminar el tabú sobre aquesta pèrdua. «Qualsevol dol és complicat, però el cas del perinatal és únic, perquè no l’esperes» va detallar Palau, afegint que «quan et prepares per donar vida, no t’esperes que la mort hi sigui». En una línia similar, Pérez va compartir que «és una situació on concorden dos moments vitals, com són la vida i la mort: quan un s’ha preparat per a la vida i de cop arriba la mort», a la vegada que va recalcar que el procés es complica perquè «té un component hormonal elevadíssim dirigit a la maternitat, el desenvolupament del vincle i la generació de la vida». És a dir, que la duresa de la pèrdua, en afegit al fet que «la nostra cultura transforma la mort», fa que «es generi un tabú a la societat», segons la presidenta, que va incidir que això provoca que «trobem uns pares desemparats, perquè acaben de perdre el seu fill i veuen que no poden parlar-ne». Però, sigui com sigui, «el fet d’amagar-ho no ens ajuda a allunyar-la o a evitar aquesta realitat; més aviat, ens desprotegeix», va reivindicar la llevadora.
És d’aquesta necessitat de trencar el silenci i de crear una xarxa de suport que va sorgir, el 2018, Petits Estels, impulsada per la mateixa Palau fruit de la seva experiència professional com a psicòloga perinatal. «Em vaig adonar, tractant amb pares que han perdut els fills, que no tenen un recurs on validar les seves emocions, i hi ha estudis que demostren que la teràpia en paral·lel ajuda a tenir un millor pronòstic per superar aquest dol», va exposar. D’aquesta manera, Petits Estels estructura els seus serveis en tres nivells: l’atenció individualitzada, les accions grupals i els actes oberts al públic en general. En el primer, les professionals de l’associació (dues psicòlogues i una fisioterapeuta) ofereixen tractament personalitzat i gratuït per tractar el dol. Les accions en grup són les que s’estructuren amb les famílies afectades, i la dinàmica permet que «siguin els pares els que puguin expressar-se i donar-se suport mutu». I en darrer punt, Petits Estels organitza jornades com la d’avui per tal «d’apropar la població al dol perinatal», amb l’objectiu a curt termini de tenir una activitat més freqüent.
Però la primera atenció és la quina s’ofereix a l’hospital. En aquest sentit, el SAAS va aprovar el protocol d’atenció a la pèrdua perinatal fa tot just un mes, malgrat que el que ara s’ha oficialitzat s’aplica des de fa uns sis anys. L’actuació en aquestes pèrdues engloba a llevadores, ginecologia, el servei de salut mental, treball social i anatomia patològica. El protocol preveu que, quan hi ha un cas, s’ingressa a la dona fora de la planta de maternoinfantil per tal que «no tinguin cap relació amb nadons», i s’estableix a una llevadora perquè pugui tenir una atenció contínua. Per tal d’assumir la pèrdua, es proposa i aconsella als pares que agafin la criatura, ja que «tot i que pot semblar molt fort, està demostrat que fas el dol quan realment has visualitzat i comprovar que aquell ésser que estaves esperant, malauradament ha mort». A més, per tal que tota la unitat sàpiga que es tracta d’una pèrdua perinatal, es col·loca una papallona blava a la porta perquè els professionals «tinguin encara més cura».
En qualsevol cas, «es procura que les altes siguin precoces», per tal de poder engegar com abans millor la recuperació de la família afectada. És en aquest moment que s’ofereix als pares una caixa de records del nadó, que tal com va explicar Pérez, inclou un sobre tancat amb fotografies del bebè, una targeta amb l’hora que ha nascut i el pes que ha tingut, el barret que se li posa, la polsereta identificativa, la pinça, i les empremtes del peu i de la mà amb tinta. Així mateix, la llevadora va detallar que, des de principi d’any, s’han produït dues pèrdues perinatals a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
Paral·lelament, i més enllà que la població sigui conscient d’aquesta realitat, des de Petits Estels assenyalen que hi ha dos aspectes que són urgents de resoldre. En primer lloc, Palau va fer referència a la manca d’espais per vetllar els nadons traspassats. Actualment, l’associació té engegada una col·laboració amb el Comú de Sant Julià de Lòria per tenir un espai al cementiri on dipositar les cendres i poder fer el dol, tot i que la voluntat és replicar-ho a totes les parròquies, o almenys, en alguna de cèntrica «a l’abast de tothom». «La ment també necessita una part física, perquè si no es desdibuixa», va apuntar la psicòloga. Així mateix, també va asseverar que cal actualitzar les baixes laborals per aquesta pèrdua i aconseguir «una baixa digna». «Així com passa quan hi ha un avortament, no pot ser que al cap de dos dies hagin de reincorporar-se a la feina. Cal un canvi de xip i que s’entengui que s’ha de fer el dol», va sentenciar.
