«Com que no tenen ni idea de verificar si un lingot conté tungstè dintre, el compren, el paguen i després el problema acaba arribant al client». Amb aquesta crítica, des de l’establiment Nova Joia d’Andorra la Vella atribueixen les recents estafes amb falses peces d’or a la manca de coneixements tècnics i als controls insuficients que, segons denuncien, existeixen en part del sector de la compravenda de metalls preciosos. Cal destacar que les declaracions arriben en el marc de la investigació oberta per la Policia per una banda organitzada que, presumptament, va vendre joies de tungstè recobertes d’or a diversos establiments del país.
Segons expliquen, qualsevol operació de compravenda hauria d’anar precedida d’una sèrie de comprovacions per determinar si la peça és realment d’or. Entre aquestes, hi ha la inspecció visual, el pesatge, les proves amb àcids sobre la pedra de toc i, en els casos més dubtosos, la manipulació directa de la peça per comprovar-ne l’interior. Així, asseguren que moltes de les estafes detectades recentment haurien pogut evitar-se aplicant aquests protocols: «Jo ara faré unes comprovacions i si això és or, jo et pago», tot destacant que és el procediment habitual abans de tancar qualsevol compra.
«Com que no tenen ni idea de verificar si un lingot conté tungstè dintre, el compren, el paguen i després el problema acaba arribant al client» – Nova Joia
El principal problema, segons relaten, és el tungstè, un metall que comparteix pràcticament la mateixa densitat que l’or. Aquesta característica permet als estafadors fabricar peces que superen algunes comprovacions bàsiques. «És un producte que fa la mateixa densitat i el mateix pes que l’or», expliquen, tot defensant l’ús de maquinària específica de control de densitat per detectar possibles manipulacions a l’interior de lingots i joies.
En aquest sentit, des de Nova Joia consideren que les conseqüències d’aquestes pràctiques no es limiten als negocis afectats. Segons denuncien, el risc és que peces adquirides sense una verificació adequada acabin tornant al mercat i siguin venudes a tercers: «El client final és víctima de la inutilitat d’aquests establiments», asseguren, tot afegint que, a parer seu, els consumidors es troben «super desprotegits» perquè poden acabar comprant productes falsificats sense tenir cap manera de detectar-ho.
El sector disposa d’una eina de control important: el llibre registre supervisat per la policia, el qual recull les dades identificatives dels venedors, les característiques dels objectes adquirits i el destí posterior de cada peça
Tanmateix, des de l’establiment també aprofiten el cas recentment ocorregut per denunciar el que consideren un problema d’intrusisme professional dins del sector. «Qualsevol pot obrir una joieria, qualsevol pot obrir un compro or», lamenten. Segons expliquen, actualment no existeixen requisits professionals específics ni acreditacions tècniques obligatòries per desenvolupar aquesta activitat, una situació que, al seu entendre, facilita que persones sense formació especialitzada operin en el mercat de l’or.
Així, el punt més crític és que molts negocis obren sense disposar dels coneixements necessaris per identificar falsificacions o verificar adequadament els metalls preciosos que compren. Tanmateix, i malgrat aquestes crítiques, el joier consultat destaca que el sector disposa d’una eina de control important: el llibre registre supervisat per la policia. Un document que recull les dades identificatives dels venedors, les característiques dels objectes adquirits, el pes, el preu abonat i el destí posterior de cada peça: «El client et firma aquest contracte legal». El registre, vigent des de fa dècades, permet garantir la traçabilitat de les operacions i facilita la tasca dels investigadors quan es produeixen casos d’estafa o compravenda de material d’origen dubtós.
