El cost mitjà de la criança d’un infant al Principat se situa actualment en 802 euros mensuals, segons l’estudi ‘El cost de la criança a Andorra’, elaborat pel Grup de Sociologia d’AR+I, amb el suport d’UNICEF Andorra i desenvolupat per la consultora Andtropia. L’informe, presentat aquest dimarts, evidencia un increment del 9% respecte del 2023 i apunta que les despeses relacionades amb la conciliació, l’alimentació i l’habitatge concentren el 60% del total.
Els resultats han estat exposats per la responsable del projecte i cap de recerca d’Andtropia, Mercè Miguel, i pel coordinador del Grup de Sociologia d’AR+I, Joan Micó. L’anàlisi desglossa els costos segons franges d’edat, establint que la despesa mensual més elevada es dona entre els 0 i els 3 anys, amb 863 euros. En les etapes següents, les xifres són lleugerament inferiors: 719 euros entre els 4 i els 6 anys, 781 euros entre els 7 i els 12 anys, i 840 euros entre els 13 i els 17 anys.
L’estudi constata que, en els primers anys de vida, la partida de la conciliació representa una proporció molt elevada de la despesa total, mentre que, a mesura que l’infant creix, guanyen pes altres conceptes com l’educació, l’alimentació o les despeses extraordinàries. Entre aquestes, el document inclou les vacances, la paga setmanal o els regals, que segons els autors, esdevenen necessaris a partir de certes edats.
Una altra de les aportacions de l’informe és l’anàlisi del cost de la criança en relació amb els ingressos de les famílies. Tenint en compte les dades de 2023, una llar amb ingressos mitjans (36.161 euros anuals) destina el 27% a la criança, mentre que amb ingressos medians (26.837 euros), aquest percentatge és del 26%. La càrrega econòmica, però, varia significativament segons el nivell d’ingressos. En el cas del quintil més baix (18.442 euros anuals), la criança representa el 52% del pressupost familiar. Aquesta proporció baixa progressivament fins al 23% en el quart i cinquè quintils.
Per a Miguel, aquestes xifres posen de manifest l’impacte directe de les desigualtats econòmiques en la infància. Segons ha explicat, quan una família ha de destinar més de la meitat dels seus ingressos a cobrir les necessitats d’un fill o filla, pot veure’s abocada a situacions com la pobresa energètica o la limitació en l’accés a una alimentació variada, amb riscos associats com l’obesitat. A més, aquestes condicions poden dificultar l’accés a activitats educatives, extraescolars i fins i tot a serveis mèdics.
L’estudi també destaca la càrrega especialment elevada que assumeixen les famílies monoparentals, especialment les encapçalades per mares soles. En aquest cas, el percentatge d’ingressos destinat a la criança se situa en el 35%, davant el 28% en el cas de pares sols. Finalment, el document recull que l’any 2024, un total de 617 famílies van rebre ajuts socials per fer front a les despeses derivades de la criança. L’import mitjà dels ajuts va ser de 2.197 euros anuals per llar, fet que suposa una cobertura estimada d’entre el 20 i el 30% del cost, en funció de l’edat dels fills.
