Després que el Ministeri de Justícia i Interior confirmés que l’any 2024 s’han registrat tres detencions per temptativa d’homicidi en l’àmbit domèstic —les primeres des del 2020—, diverses veus expertes i institucionals han expressat en declaracions a EL PERIÒDIC la seva preocupació davant la manca d’infraestructures i polítiques públiques adequades per fer front de manera estructural a les violències masclistes i de gènere a Andorra.
Segons la presidenta d’Stop Violències i psicològa experta en violència de genere i d’estat, Vanessa Mendoza, “no creiem que hi hagi un augment de casos, sinó que ara potser es detecten i es fan visibles”. Tot i això, lamenta que “Andorra no té oficialment cap eina per fer buidatges ni dels feminicidis ni dels suïcidis”, fet que dificulta una lectura acurada de la situació. En aquest sentit, sosté que la dada recent no hauria de provocar una alarma social descontextualitzada, sinó que caldria emmarcar-la en una reflexió més àmplia sobre les mancances estructurals del sistema. A més, denuncia que no s’ha implementat una política transversal real en matèria de prevenció, sensibilització i reparació per part de l’administració pública.
Mendoza també fa referència a casos que, segons ella, haurien pogut estar relacionats amb violències masclistes, però que no han estat investigats amb profunditat o no s’han fet públics amb el context necessari. “Hi ha hagut notícies els darrers anys que semblaven feminicidis: dones trobades mortes en circumstàncies estranyes, algunes precipitades per balcons. Aquestes informacions són públiques, però manca sensibilitat institucional per abordar-les com a possibles casos de violència”, assegura.
Finalment, Mendoza critica que “no hi ha equips feministes multidisciplinaris per fer lleis, ni a Turisme, ni a Comerç, ni a Interior”, i que tampoc es disposa d’estudis poblacionals rigorosos ni de dades públiques sistematitzades recollides des dels serveis que atenen aquestes situacions, com ara l’hospital, la policia o els CAPs. Per a Mendoza, l’estudi presentat recentment pel Govern “és un primer pas, però anecdòtic”, ja que considera que “la maquinària estructural de l’Estat no està adoptant compromisos seriosos per protegir veritablement les dones i les seves filles i fills”.
Per la seva banda, la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra, Mònica Codina, ha subratllat que “la violència hi ha estat sempre, però ara es denuncia més”. L’entitat, que fa tres dècades que acompanya víctimes, col·labora amb advocats i deriva els casos als serveis especialitzats com la Secretaria d’Estat d’Igualtat. Codina adverteix que “la violència no pararà ni cessarà” i considera que els casos podrien anar a més si no s’incideix de manera efectiva en l’educació. “Els adolescents estan creixent amb una educació sexual que no té res a veure amb la realitat, exposats a pornografia violenta”, alerta. Per aquest motiu, defensa que l’educació en igualtat hauria de ser una assignatura obligatòria des d’edats primerenques.
També ha valorat les dades la secretària general de l’Institut Andorrà de les Dones, Judith Pallarés. En conversa amb aquest mitjà, ha coincidit que “cada cop es detecta millor” i que la ciutadania disposa de més informació sobre com denunciar. Així mateix, assenyala que s’estan tipificant millor els casos, distingint de manera més acurada entre agressions domèstiques i violències de gènere. Tot i que recorda que l’Institut no és un servei d’atenció directa a les víctimes, explica que deriven els casos i ofereixen informació sobre recursos, com el codi LILA o el telèfon 181.
Pallarés ha mostrat cautela davant la lectura de les estadístiques i ha avançat que aquestes qüestions es tractaran a la reunió de l’Observatori d’Igualtat prevista per a aquest dimecres. En referència a la diferència entre l’augment de detencions i el descens d’intervencions per part del Servei d’Intervenció en Crisi, ha apuntat que caldria analitzar amb detall el procediment policial i com es registren les dades.
