La Policia manté un contacte «gairebé a diari» amb cossos de seguretat estrangers per donar resposta a investigacions que ‘superen’ les fronteres del Principat, una cooperació que des de l’any 2023 ha permès localitzar o deternir al país fins a vuit persones reclamades per altres estats. Així, i segons han explicat des del cos a una demanda efectuada per EL PERIÒDIC, l’activitat de l’Oficina de Cooperació Policial Internacional és constant: «Poden ser demandes simples de verificació de matrícules, persones, etcètera., vinculades a algun afer concret, o bé demandes més complexes relacionades amb investigacions de delictes greus», han apuntat.
Pel que fa concretament a les persones reclamades internacionalment, la xifra ha anat a l’alça durant els darrers quatre exercicis. I és que, mentre que el 2023 no es va localitzar o detenir a Andorra cap persona buscada per altres països, el 2024 ja se’n va registrar una. Al 2025, la xifra va ascendir fins a quatre persones, i ara, en el que portem de 2026, ja se n’han comptabilitzat tres més, situant el balanç acumulat en vuit. Mirant-lo des d’un sentit contrari, també són vuit les persones reclamades per les autoritats andorranes que han estat localitzades a l’estranger durant el mateix període: una el 2023, cinc el 2024, una el 2025 i una altra aquest any.
Espanya i França són, en aquest sentit, els dos països amb els quals es concentra el principal intercanvi d’informació, seguits de la resta d’estats europeus i, en tercer lloc, d’altres territoris. L’ens policial, però, precisa que «la Policia andorrana pot efectuar intercanvis d’informació amb qualsevol país del món», una possibilitat que pren especial rellevància en investigacions en què els fets tenen ramificacions en diversos estats, com succeeix habitualment amb els delictes tecnològics. «Es tracta de delictes que es cometen des d’un país, però les víctimes són d’altres estats. D’aquí la importància de la cooperació internacional», destaquen des del cos.
Precisament, la ciberdelinqüència és un dels àmbits que més coordinació exigeix actualment entre els cossos: «La ciberdelinqüència ha augmentat arreu del món i és una de les qüestions en què s’ha posat el focus en les darreres assemblees generals d’Interpol perquè està suposant un repte global», assenyalen, motiu pel qual s’obliga a mantenir oberts els canals entre països. «Són delictes que no tenen fronteres i que requereixen d’una col·laboració molt estreta per afrontar-los conjuntament»», afegeixen des de la Policia, indicant que «l’intercanvi d’informació és clau per a qualsevol cos policial per tal de perseguir aquests delictes», els quals van en augment.
«Per altres classes de delictes que es poden cometre al Principat, com furts amb força, furts en domicilis o delictes sexuals, en què els autors són estrangers, aquest intercanvi d’informació i d’intel·ligència policial també és primordial», apunten des de la Policia, en ser qüestionats per investigacions més vinculades a la delinqüència convencional quan les persones implicades abandonen el país. Una necessitat especialment marcada per les característiques del país i la seva elevada mobilitat de visitants: «Andorra rep milions de visitants cada any i, per tant, en casos en què els autors són estrangers, es necessita una actuació molt àgil dels investigadors i de l’Oficina de Cooperació Internacional per poder-los identificar, localitzar i detenir si han marxat ràpidament».
Així, i a l’intercanvi estrictament policial, se suma la cooperació judicial quan les investigacions ja han arribat a aquesta fase. En aquests casos, la Justícia pot activar comissions rogatòries internacionals (CRI) per sol·licitar la col·laboració d’altres països, activant-se durant el 2023 fins a 55. La xifra, però, va augmentar el següent any, enfilant-se a les 173, mentre que al 2025 va tornar a baixar i es va establir n 50. D’aquesta manera, i segons les dades facilitades pel cos policial, en els tres darrers exercicis s’han activat un total de 178 comissions rogatòries internacionals vinculades a investigacions policials judicialitzades que requerien alguna mena de col·laboració exterior.
Des de l’ens, i a ‘tall’ de tancament, se situa aquesta necessitat de cooperació internacional en un escenari en què diferents formes de criminalitat poden acabar ‘connectades’ entre elles. Entre les principals identificades per Interpol figuren el cibercrim, els delictes econòmics, el crim organitzat, el narcotràfic, el tràfic d’éssers humans i els delictes sexuals: «Sovint, molts d’aquests delictes estan relacionats entre ells», remarquen des del cos. Un context, doncs, en què la possibilitat d’intercanviar informació amb policies de qualsevol país esdevé especialment rellevant quan una investigació iniciada al Principat deixa de tenir Andorra com a única frontera.
