La renovada plaça del Poble ha celebrat aquest dissabte la seva inauguració oficial en una jornada marcada per la cultura popular, la participació ciutadana i les primeres valoracions dels veïns sobre un espai que, malgrat estrenar-se institucionalment aquest cap de setmana, ja fa mesos que forma part del dia a dia de la parròquia.
L’acte ha començat amb la tradicional tallada de cinta per part de les autoritats comunals i el descobriment de la placa commemorativa. Tot seguit, la dansa ha pres el protagonisme amb la participació de l’Esbart Dansaire, que ha recuperat el Contradans, la mateixa peça amb què es va inaugurar la plaça original ara fa 44 anys. La interpretació ha culminat amb una gran rotllana popular que ha unit autoritats i ciutadans.
La posada en escena de l’Esbart ha estat un dels moments més celebrats de la jornada. «Ha estat una inauguració molt maca, la posada en escena de l’Esbart Dansaire, i veure el Contradans ha estat un dels moments més emblemàtics de la jornada», ha explicat una padrina de la parròquia.
«Una plaça no és només el mobiliari o que estigui tot maco; és que passin coses i que la gent se la faci seva» – Sergi González
El cònsol major d’Andorra la Vella, Sergi González, ha defensat que la jornada ha representat «un tret de sortida a aquesta plaça», tot recordant que l’espai ja fa temps que està plenament integrat en la vida de la ciutadania. «La gent ja se l’ha fet seva», ha afirmat. González també ha posat l’accent en el paper social de l’espai. «Una plaça no és només el mobiliari o que estigui tot maco; és que passin coses i que la gent se la faci seva», ha remarcat.
Aquest sentiment també s’ha reflectit entre molts dels assistents. Un jove que ha gaudit de la inauguració ha destacat que «la nova plaça del Poble té molta vida» i ha valorat especialment la recuperació d’espais verds i la convivència entre zones destinades a infants i adults. «La zona de joc dels nens és un punt a favor d’aquesta plaça, i veure’ls jugar dona vida», ha assegurat.
Diverses persones també han admès que desconeixien que dissabte se celebrava la inauguració oficial. «Jo m’he trobat de sorpresa amb aquest espectacle. Pensava que aquesta plaça ja estava inaugurada perquè havia vingut altres vegades i ja l’havia vista acabada», ha comentat una turista que passejava per la zona.
«Pensava que aquesta plaça ja estava inaugurada perquè havia vingut altres vegades i ja l’havia vista acabada» – Turista
Tot i les valoracions positives, alguns assistents han expressat reserves sobre el resultat final de la reforma. Un padrí de la parròquia ha reconegut que l’espai és atractiu, però ha qüestionat la relació entre la inversió realitzada i el resultat obtingut. «És maca, sí, però la d’abans m’agradava més. Crec que s’han gastat molts calers per veritablement el que és», ha afirmat.
Aquestes opinions arriben en un context en què algunes veus han posat de manifest el seu desacord amb el cost del projecte que ha passat dels 2,7 milions d’euros adjudicats inicialment a superar els 3,4 milions. Davant les crítiques aparegudes les darreres setmanes, González ha defensat reiteradament la solidesa de la reforma i ha assegurat que els treballs pendents formen part del procés habitual de finalització de l’obra. També ha insistit que no existeixen problemes estructurals i que les incidències detectades estan identificades i en procés de resolució.
La manca d’ombra ha estat una de les observacions més repetides entre els visitants. «La plaça del Poble necessitava una remodelació, però hi ha aspectes que no m’acaben de convèncer, com la manca d’ombra», ha manifestat un veí, que també ha trobat a faltar una font d’aigua potable. Precisament, el comú ja ha anunciat que preveu incorporar més arbres, nous espais d’ombra i mobiliari addicional per millorar el confort dels usuaris.
Més enllà de les opinions diverses, la jornada ha confirmat que la plaça ja forma part de la vida de la parròquia. «És la plaça de tots», ha resumit un dels assistents, recordant els anys en què hi jugava de petit mentre observava com les noves generacions estrenaven els espais de joc d’una plaça que, per a molts, ja és plenament seva.
