El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior s’ha mostrat sorprès per la petició que ha fet darrerament l’associació de constructors (Acoda) perquè s’obrin quotes de treball als extracomunitaris. Segons el ministre, actualment ja s’està «aplicant una mesura que va en aquest sentit. Les quotes de totes les professions de la construcció contemplen tant treballadors comunitaris com extracomunitaris».
L’única diferència, apunta Espot, és que s’exigeix «una experiència diferent» en cada cas. Quan es tracta d’un extracomunitari, s’han de demostrar, com a mínim, cinc anys d’experiència en el sector. Mentre que un comunitari no té aquesta obligació. El ministre creu que en aquest punt «potser podríem valorar un determinat canvi». A més, «sempre hem dit que estem oberts a escoltar i a obrir la porta a treballadors extracomunitaris en altres mercats a banda del de la construcció ».
Augment dels lloguers
Una de les traves que va denunciar l’Acoda a l’hora d’atreure treballadors de fora és el preu dels habitatges que cada cop va més a l’alça. De fet, l’USdA ha entregat una carta al cap de Govern Toni Martí, demanant-li que s’impliqui de forma «urgent» en la regularització dels lloguers perquè els propietaris no puguin emprar pràctiques abusives.
Al respecte, Espot ha reconegut que l’increment dels preus és un «fre» i que per aquest motiu es va decidir crear una taula transversal de treball «que està analitzant tot una sèrie de mesures. De fet, durant la propera sessió del Consell de Ministres (dimecres que ve), informarem de les actuacions que s’han conclòs de forma consensuada i que s’han de començar a implementar».
Tanmateix, Espot ha recordat que en breus es modificarà la Llei d’arrendaments de finques urbanes i va especificar que la «problemàtica» dels lloguers «no es pot resoldre mitjançant un decret».
El Govern diu que no té potestat
D’altra banda, en relació a la petició de l’USdA d’establir un topall de 600 euros com a màxim per als lloguers, Espot ha detallat que aquestes «mesures no estan a l’abast del Govern. Els contractes d’arrendament es fan entre persones privades, però –evidentment– hi ha interessos de protecció i drets protegits constitucionalment, com el dret a l’habitatge. I això ens permet establir una sèrie de limitacions». Tot i això, «aquests límits no inclouen posar un topall. I en cas que s’acabés imposant i judicialitzant, se’ns diria que ens hem excedit i que ens em extralimitat de les nostres competències».
