Si bé la setmana passada es va conèixer la decisió que va emetre el Tribunal Constitucional de deixar sense efecte una resolució tramitada pel Tribunal Superior respecte al desnonament d’una dona per posseir un gos al seu domicili (un cas que es remuntava arran d’una demanda presentada per un propietari en 2024), avui ha tingut a dir sobre la qüestió el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles, Jordi Marticella, qui ha esclarit que, majoritàriament, els contractes públics especifiquen aquesta prohibició envers els gossos. «No ho fem perquè els hi tinguem mania, no pas, sinó perquè ponderem la convivència que ha de mantenir tota comunitat de veïns, ja sigui en la finca d’un únic propietari o al pis inclòs dins d’una comunitat amb altres propietaris o llogaters», ha desprès a EL PERIÒDIC.
«La resolució serà la que serà, però nosaltres tenim constància dels problemes que generen els gossos i en són molts; i tots ells solen passar» – Jordi Marticella
Recordem que l’alt tribunal ha denegat la causa perquè la resolució no especificava amb prou solvència per quin motiu la presència del gos generava un incompliment essencial del contracte, aspecte del qual Marticella valora que «es justifiqui el que calgui perquè nosaltres sí que tenim la constància que els gossos a les finques generen problemes i de molts tipus».
Citant alguns, ha recordat que «poden estar bordant durant hores en quedar-se sols a casa, apropar-se a l’entrada en notar la presència d’algú o un altre animal, entrar bruts i molls després de ploure i deixar les petjades escampades per allà, i tot això forma part de la conducta natural de qualsevol gos». Convé esmentar que, en aquest cas, la llogatera va defensar que el seu animal és de reduïdes dimensions i que «no havia causat cap desperfecte o malestar als veïns», però va haver d’optar per sortir del pis.
La (re)solució més equitativa
Així, i recalcant que tant en primera instància com en ordres posteriors el Superior va mantenir el desnonament, el resultat ha derivat en la marxa de l’ocupant, tot i la nul·litat de la sentència que ha decretat en darrera instància el Constitucional. «Hi ha tota una sèrie de dificultats amb la nostra bona voluntat d’evitar els conflictes que és per això que no volem deixar entrar gossos en espais de propietaris».
Admetent el president de l’APBI que no sap si la involucrada al cas «ha pres o no la millor decisió per ella», valora per tancar la problemàtica que «és una clàusula molt raonable tenint en compte que sempre es prioritza la convivència pacífica que hi ha d’haver dintre del col·lectiu d’una comunitat de veïns». Val a dir que el TS haurà de trobar ara una resolució motivada amb fonaments més complets i ajustats als criteris establerts a la llei i en els del contracte en qüestió, independentment dels perjudicis que hauria pogut ocasionar el gos.
Les protectores d’animals, en contra
Si bé la llogatera afectada ja ha emprès la seva decisió, aquesta sentència no només ha fet parlar a la gent del carrer, sinó també a les protectores animalistes com és el cas de l’Associació protectora d’animals, plantes i medi ambient (APAPMA), qui feia uns dies parlant per aquesta casa el seu president, Carles Iriarte, combregava amb el missatge del Constitucional i amb el de la involucrada asseverant que la normativa hauria d’impedir aquest tipus de clàusules, les quals es perceben com abusives.
Si bé la llogatera ja va al·legar que el seu gos fins a la data no havia generat cap distorsió ni molèstia a cap veí, Iriarte defensa que es podrien establir unes limitacions a la norma sempre que es pugui demostrar que puguin ser animals «potencialment perillosos per a humans o bé que provoquin uns desperfectes i uns danys materials contrastats». Convergint amb les paraules d’avui del president de l’APBI, sentir bordar un gos en certs moments durant un mes no pot ser un motiu per prescindir «d’un membre més de la teva família, com són per a la majoria els seus animals de companyia», feia entendre Iriarte. El debat està, doncs, més que servit.
