La futura regulació dels gestors administratius també servirà per aclarir una de les grans incògnites del sector: quants professionals exerceixen realment aquesta activitat a Andorra. Si bé la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ja va admetre que la xifra de 800 no responia a la realitat del sector, la presidenta de l’Associació de Gestors Administratius d’Andorra, Natàlia Cusnir, va un pas més enllà i assegura que el nombre és «totalment irreal». «No reflecteix l’estat actual del sector», afegeix en declaracions a aquesta casa, tot i evitar concretar una xifra exacta o un barem de quin nombre de professionals podríem estar parlant.
Així, Cusnir puntualitza que està conformat únicament pels despatxos i professionals que treballen diàriament amb l’Administració, la ciutadania i les empreses. Un ‘desfasament’, doncs, que per a la presidenta de l’associació rau en una explicació molt clara: el buit legal que havia existit fins ara. «Registrar-se sota l’epígraf d’activitat de ‘gestoria’ no requeria superar cap filtre rigorós», explica, portant a una situació en què, al llarg dels anys, s’han anat «acumulant» autoritzacions d’activitats que es van obrir per a tràmits puntuals, empreses que van cessar la seva activitat però mai es van donar de baixa del registre o persones que s’hi van registrar sense arribar a exercir mai de forma professional i continuada com a gestors.
«Les 800 autoritzacions no reflecteixen l’estat actual del sector […] Registrar-se sota l’epígraf d’activitat de ‘gestoria’ no requeria superar cap filtre rigorós» – Natàlia Cusnir
En aquest sentit, i qüestionada per les declaracions de Marsol sobre les suposades facilitats que existien fins ara per obrir una gestoria al país, Cusnir té clara la seva resposta: «Absolutament compartim aquesta diagnosi». I és que, segons apunta, el fet que només hi hagués un reconeixement de facto ha provocat que «qualsevol persona» pogués obrir un despatx, generant així una «inseguretat jurídica i manca de garanties» per a tot aquell que volgués accedir als serveis d’un gestor administratiu. A més, la presidenta també es lamenta pel fet que, a conseqüència d’aquesta casuística, el client pogués quedar «desprotegit davant d’una mala praxi en un entorn administratiu que cada vegada és més complex».
És aquí on entra una altra de les qüestions més ‘perilloses’ derivades d’aquesta situació: l’intrusisme laboral. I en el sector dels gestors administratius, pel que apunta Cusnir (i també va deixar entreveure Marsol), n’hi ha hagut de molts casos. «La facilitat i la falta de requeriments han donat peu al fet que algunes persones oferissin serveis d’assessorament i gestió tècnica sense tenir el coneixement necessari», etziba la presidenta de l’associació, qui posa com a exemples clau el fet de no exigir titulacions superiors específiques o competències lingüístiques acreditades. «Aquesta realitat menystenia la imatge de la professió i posava en risc els interessos dels clients», afegeix.
«La facilitat i la falta de requeriments han donat peu al fet que algunes persones oferissin serveis d’assessorament i gestió tècnica sense tenir el coneixement necessari» – Natàlia Cusnir
Tanmateix, i més enllà de ‘posar ordre’ o ‘depurar’ el cens, Cusnir considera que la regulació representa «el reconeixement normatiu definitiu» d’una professió que feia anys que reclamava una llei pròpia. «S’establirà un marc estable, modern i alineat amb els estàndards de qualitat exigibles», destaca, tot defensant que, al seu entendre, la futura norma ajudarà a definir «què representa realment avui dia el gestor administratiu» i també a consolidar-lo «com un operador especialitzat que aporta seguretat, coneixement tècnic i capacitat de gestió». Cusnir, doncs, es mostra de nou taxativa: «El gestor administratiu és un professional independent amb responsabilitats definides i un compromís amb l’interès general».
De cara a aconseguir això, no es pot obviar la importància de la col·legiació i, per consegüent, la creació del Col·legi Oficial. Un requisit que, segons va explicar Marsol, serà indispensable de cara a poder exercir dins del sector. «Automàticament, cauran del registre totes aquelles gestories inactives, fantasma o no qualificades que formaven part d’aquestes 800 autoritzacions», explica Cusnir, qui apunta a una «neteja del cens, sense cap mena de dubte». «Ens permetrà tenir una base de dades fidedigna i saber exactament amb quants operadors especialitzats i garantits compta el país», conclou.
