Havent detectat un «abús manifest» del sistema d’advocats de torn d’ofici, un dels eixos que regeix el Projecte de llei del personal del Consell Superior de la Justícia (CSJ) presentat aquest dilluns per la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, hi vol posar solució. En aquest sentit, cal recordar que, ara per ara, quan una persona demana un advocat d’ofici, el Col·legi d’Advocats (CAA) està obligat a oferir-ne els serveis, però per tal «d’evitar abusos», el nou text permetrà el professional designat a declinar el cas quan el consideri sense fonaments i que, a la vegada, acabi sent infructuós.
Davant d’aquests supòsits, el lletrat defensor haurà de redactar un escrit argumentant per què el cas no donarà rèdit i serà el Col·legi el que tindrà la potestat final, després de revisar el document, per verificar-lo o no. En cas de ratificar la decisió, la persona podrà recórrer davant el mateix CAA. Tot plegat, tal com ha mencionat la ministra, per posar fi a l’ús desmesurat que s’ha detectat del servei. Fins i tot, ha detallat, «hi ha una persona que ha fet tantes demandes que se li ha bloquejat el torn; quan li tocava un [advocat d’ofici], feia denúncia per demanar un altre, i ara tots tenen incompatibilitat amb ella».
El lletrat defensor haurà de redactar un escrit argumentant per què el cas no donarà rèdit i serà el CAA el que tindrà la potestat final, després de revisar el document, per verificar-lo o no
A tall d’exemple, Molné ha mencionat una denúncia mercantil. Si una persona reclama el pagament d’una factura emesa fa 10 anys, com la normativa vigent determina que a partir dels tres ha prescrit, l’advocat tindria fonaments per negar-se a quedar el cas, ja que no tindria recorregut i així tampoc se’n faria un malbaratament de recursos públics, una de les mesures amb les quals també s’ha tirat endavant el Projecte de llei. «Els impostos estaran ben gestionats perquè no es pagarà una acció que és infructuosa», ha asserit.
Els altres eixos del Projecte de llei del personal del CSJ són aportar un nou model de gestió pressupostària i de recursos humans i derogar la Llei transitòria de procediments judicials. Així, un dels objectius és diferenciar el règim del personal de l’Administració de Justícia i el del personal del Consell Superior, per la qual cosa el primer es regirà per la Llei de la Funció Pública, amb algunes especificitats −com l’horari, que el marca el CSJ−, i el segon tindrà un estatut propi. Doncs, es derogarà la Llei de la Funció Pública de l’Administració de la Justícia, aprovada fa més de 20 anys havent quedat obsoleta.
D’altra banda, es modificaran les funcions pressupostàries del Consell Superior de la Justícia i del ministeri que encapçala. Així, cadascun gestionarà la part de pressupost que elabora i les funcions quedaran més ben definides. Igualment, les disposicions que encara resten vigents de la Llei Transitòria de procediments Judicials es milloraran i s’introduiran a la Llei Qualificada de la Justícia, com, entre altres, les relatives al procediment urgent i preferent. També es modificaran algunes normes de la Llei qualificada de la Justícia per millorar la gestió de mobilitat dels batlles, magistrats i fiscals i per actualitzar el procediment de promoció a la categoria de magistrat.
