El Servei de Salut Mental i Addiccions del SAAS ha atès unes 5.100 persones durant el darrer any, en un context d’augment sostingut de la demanda assistencial entre menors i adults amb problemes de salut mental i persones amb addiccions. Així ho ha explicat aquest dijous el cap del servei, Joan Soler, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, celebrada al pavelló Joan Alay amb una jornada que ha reunit usuaris, professionals i associacions al voltant d’un partit de bàsquet. «El que sí que veiem és que hi ha un augment de pressió substancial. Any rere any, una mica, van pujant els casos. Però no és una cosa aïllada a Andorra», ha advertit Soler, qui ha assegurat que aquesta situació també s’observa internacionalment, tal com ha pogut constatar durant la seva participació en el Congrés Mundial de Psiquiatria.
La xifra de persones ateses s’ha pogut concretar gràcies a la implantació d’un nou sistema digital de registre, desenvolupat conjuntament pels professionals de salut mental i el departament d’informàtica de l’hospital, que permet disposar d’informació més precisa sobre l’activitat del servei. «El que hem fet és un nou registre de dades i el que ara podem dir, després d’un any que ho hem implantat, aquesta digitalització de dades, és que hem vist 5.100 persones en el darrer any», ha detallat Soler. El responsable també ha incidit en la necessitat de continuar reforçant els recursos destinats a aquest àmbit i ha fet referència a una de les ponències del congrés internacional, en què una especialista de Londres defensava que «el pressupost en salut mental hauria de ser el 20% del pressupost de salut».
«El que sí que veiem és que hi ha un augment de pressió substancial. Any rere any, una mica, van pujant els casos […] El pressupost en salut mental hauria de ser el 20% del de salut» – Joan Soler
Més enllà de l’activitat del SAAS, la ministra de Salut, Helena Mas, ha destacat que 5.100 persones han accedit al servei de psicologia ambulatòria des del 2023 fins a l’actualitat, una xifra que a finals del 2025 se situava en 3.500. Així, el recompte acumulat d’usuaris d’aquest recurs, incorporat a la cartera de serveis de la CASS durant la legislatura passada, ha augmentat en 1.600 persones durant el 2026. La ministra ha situat aquesta evolució entre els avenços assolits en matèria assistencial, juntament amb la creació de la Unitat de Salut Mental i Addiccions, el reforç dels recursos humans i les iniciatives de prevenció i suport, com el telèfon 177. «Des del ministeri, ho sabeu, aquest any, la legislatura passada i l’anterior, la salut mental va ser una prioritat indiscutible, que vam posar sobre la taula del Consell de Ministres», ha defensat.
«Els pisos són una joia posada a la realitat, podem oferir aquesta infraestructura amb un cert grau de suport», ha manifestat Mas en referència als habitatges destinats a persones amb problemes de salut mental que necessiten acompanyament en el seu dia a dia. Actualment, el recurs acull dos usuaris, tot i que la previsió és incorporar-ne més durant els pròxims mesos de manera progressiva, amb l’objectiu de facilitar l’adaptació dels residents i evitar una ocupació massiva des del primer moment. «De moment hi tenim dos usuaris i la veritat és que estem molt satisfets perquè ha sigut molt positiu i no hi ha cap dificultat, no hi ha hagut cap inconvenient», ha assegurat la ministra, qui ha remarcat que aquests habitatges permeten oferir una alternativa residencial amb suport a persones que encara no disposen de prou autonomia.
«[Sobre els pisos destinats a persones amb problemes de salut mental] De moment hi tenim dos usuaris i la veritat és que estem molt satisfets perquè no hi ha hagut cap inconvenient» – Helena Mas
Un altre dels projectes destacats per la titular de Salut és el futur Centre Sant Lluís de la Seu d’Urgell, concebut per donar resposta a persones que, per les seves necessitats, requereixen una atenció residencial amb graus de suport molt elevats. «El Centre Sant Lluís serà un pas endavant molt ferm en l’atenció a la salut mental, amb els usuaris de salut mental que requereixen, pel seu perfil, per les seves necessitats, un ingrés amb uns graus de suport molt elevats», ha exposat Mas. La ministra també ha valorat especialment la proximitat de la infraestructura amb Andorra i ha agraït la col·laboració de Lluís Baturgell en el desenvolupament del projecte. Segons ha defensat, la posada en funcionament del centre representarà «un salt quantitatiu i qualitatiu molt important» en l’atenció a les persones que necessiten aquest tipus de recursos especialitzats.
La jornada també ha servit per reivindicar la necessitat de trencar els estigmes que encara envolten els problemes de salut mental, una qüestió que ha centrat bona part dels parlaments previs a l’activitat esportiva. Durant l’acte s’ha recordat que una de cada set persones pateix actualment problemes de salut mental i que una de cada quatre en patirà al llarg de la vida. «La salut mental o les dificultats en salut mental ens poden afectar a tots nosaltres», ha remarcat Mas, tot incidint en el missatge que enguany promou l’Organització Mundial de la Salut, centrat a escoltar les experiències viscudes i donar visibilitat a les persones afectades. En aquest sentit, la ministra ha defensat que parlar del malestar emocional i demanar ajuda són passos importants per avançar en els processos de recuperació.
«És una pena que passin aquestes coses avui en dia, amb el temps que estem ara mateix, i que no ens etiquetin. Que ens deixin en pau, perquè ja bastant tenim a la vida patint» – Àngela, usuària del Ròdol
«És una pena que passin aquestes coses avui en dia, amb el temps que estem ara mateix, i que la societat canviï, i que no ens etiquetin. Que ens deixin en pau, perquè ja bastant tenim a la vida patint», ha expressat l’Àngela, usuària del Ròdol, qui ha compartit la seva experiència personal davant dels assistents. Durant la seva intervenció, ha explicat que el suport rebut a través del servei de salut mental li ha permès avançar en el seu procés de recuperació i afrontar el dia a dia amb una actitud més positiva. Actualment, segons ha relatat, se sent amb «molta més energia» i amb més ganes de fer coses, una evolució que ha volgut compartir per reivindicar la importància de disposar d’acompanyament professional i, alhora, poder viure sense les etiquetes que encara pesen sobre les persones amb problemes de salut mental.
