El preu mitjà de l’habitatge a Andorra se situa en 1.256.770 euros, segons les dades recollides a l’informe del Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA). Una xifra que reflecteix, segons el catedràtic que ha dut a terme l’anàlisi del mercat, Luís Alberto Fabra, una dinàmica difícil de revertir. “El preu segueix creixent, però és que no hi ha una altra”, ha afirmat, atribuint-ho al’augment sostingut de la demanda —tant local, pel creixement poblacional, com estrangera— i a una oferta cada cop més reduïda als portals immobiliaris. En aquest context, el mercat ja ha registrat un increment superior al 12%, amb una tendència que, segons Fabra, “sembla que continuarà”.
L’anàlisi posa de manifest una forta distància entre els diferents indicadors de preu. El valor mitjà per metre quadrat de l’habitatge se situa en 4.373 euros, mentre que el preu mitjà de tancament de les operacions de compravenda s’eleva fins als 6.737 euros per metre quadrat. Aquesta diferència evidencia, segons l’informe, el desajust entre el preu de sortida dels immobles i el valor final que acaba assumint el comprador, fet que dificulta encara més l’accés a la propietat.
Fabra calcula que un pis de 70 m² podria costar uns 260.000 euros, però l’oferta real per sota dels 400.000 és mínima
Fabra ha exemplificat aquesta problemàtica amb un càlcul orientatiu: amb un preu mitjà lleugerament superior als 4.000 euros el metre quadrat, un habitatge de 70 metres quadrats tindria un cost aproximat de 260.000 euros. Tot i això, la realitat del mercat mostra una clara escassetat d’habitatges per sota dels 400.000 euros, una franja que concentra una part important de la demanda, però que, segons l’expert, és pràcticament inexistent. Aquesta mancança respon, en gran part, a la gran superfície mitjana dels habitatges que es construeixen, fet que dispara el preu final sense necessitat d’increments en el valor del metre quadrat.
Davant aquest escenari, Fabra defensa un canvi en el model constructiu i en els instruments de regulació, considerant necessari fomentar l’habitatge col·lectiu, augmentar el nombre d’unitats per parcel·la i apostar per edificacions en alçada que permetin optimitzar l’ús del sòl. L’objectiu seria generar habitatges de menor superfície, més alineats amb la realitat demogràfica del país, on la mida mitjana de les llars és de 2,2 persones, i amb la capacitat econòmica real dels compradors.
En aquest context, Fabra també ha assenyalat el paper de la fiscalitat, afirmant que “caldria fomentar un tractament fiscal més favorable per a qui compra per residir que per a qui compra per invertir”, tot situant aquesta diferenciació com un possible instrument per afavorir l’accés a l’habitatge habitual. Pel que fa a l’activitat del mercat, les dades confirmen un moment especialment intens. Fabra ha comparat la situació amb la d’altres territoris, assenyalant que mentre a Espanya es registren habitualment entre 10 i 14 compravendes per cada 1.000 habitants i any, a Andorra la xifra s’eleva fins a 25 compravendes per cada 1.000 habitants. Aquesta dinàmica evidencia un mercat altament actiu, impulsat en part pel pes de la segona residència i per l’interès internacional que desperta el país, factors que situen el sector immobiliari en un cicle clarament expansiu.
