Arrenca el nou curs escolar 2026-2027, tot i que amb un lleuger descens en el nombre total d’alumnes. «Hi ha un lleu decrement de la població total d’estudiants. És un percentatge petit, però ultrapassàvem els 11.000 i ara estem una mica per sota dels 11.000», ha declarat el ministre d’Educació, Ladislau Baró, tot remarcant que els sistemes francés i andorrà són els que han experimentat aquesta davallada, mentre que l’espanyol ha crescut lleugerament: «Es mantenen els grans equilibris, simplificant-ho, 40-30-30: 40 l’andorrà i 30 els altres dos, el francès i l’espanyol». Tot i això, Baró ha assenyalat que les xifres totals encara no estan tancades.
«Tenim unes polítiques de reagrupament restrictives que dificulten que molts efectius que podrien arribar de nois amb edat d’escolarització no puguin fer-ho» – Ladislau Baró
Addicionalment, el ministre ha volgut emfatitzar els motius que justificarien aquesta lleu caiguda d’alumnes, el qual atribueix a factors com la davallada de la natalitat i «unes polítiques de reagrupament familiar restrictives». Així, ha admès que lsón molt restrictives, fet que dificulta l’entrada al país de menors en edat d’escolarització que, en altres circumstàncies, podrien incorporar-se al sistema educatiu. «Tenim unes polítiques de reagrupament restrictives que dificulten que molts efectius que podrien arribar de nois amb edat d’escolarització no puguin fer-ho». Pel que fa a la natalitat, Baró ha afirmat que «tenim una de les taxes de natalitat més baixes d’Europa i és destacable que no es creixi amb la proporció que creix la població».
Calor a les aules
Durant la presentació del nou curs escolar també s’ha fet menció dels episodis de calor que pateixen alguns centres educatius. En aquest aspecte, des d’Educació es reconeix que «ja són tres anys seguits que en els períodes de més calor es plantegen problemes de benestar físic i amb conseqüències en tots els àmbits a l’aula», remarcant que s’està fent una diagnosi dels centres per determinar els principals problemes i, d’aquesta manera, establir quines escoles necessiten actuacions estructurals i quines poden aplicar mesures «més puntuals».
A més, el ministre preveu arribar a final de curs havent aplicat mesures concretes als punts on sigui més urgent actuar, tot i que ha aclarit que «no tindrem tota una redefinició d’un nivell d’infraestructures capaç de fer front amb tota la seva extensió i complexitat, però sí que pensem arribar a final de curs amb algunes propostes ja materialitzades».
