El mosquit tigre continua present a Andorra aquest estiu, després que l’any passat se’n confirmés per primera vegada la detecció al país. El seguiment que està duent a terme Andorra Recerca i Innovació (AR+I) aquest 2026 ha permès tornar a localitzar exemplars, un fet que aporta una dada fins ara desconeguda: l’espècie ha estat capaç de superar les condicions hivernals del Principat. «S’ha detectat que completa tot el seu cicle vital dins del territori, és a dir, que ha passat l’hivern, és una novetat rellevant», explica la biòloga especialista en estudi i conservació del patrimoni natural d’AR+I, Clara Pladevall, en declaracions a aquesta casa.
«No és abundant. De moment estem en una fase inicial», precisa Pladevall, qui assenyala que les dades recollides fins ara són baixes i les troballes, puntuals, raó per la qual no hi hauria motius per confirmar que actualment hi hagi una elevada presència de mosquit tigre al territori. En aquest sentit, cal destacar que en alguns dels punts controlats s’ha detectat l’espècie durant dos períodes consecutius (el mostreig es fa cada quinze dies), mentre que en d’altres ha aparegut una vegada i posteriorment no s’ha tornat a localitzar. «No n’hem trobat només un, n’hem trobat en alguns llocs, però en poques quantitats», remarca la biòloga.
«Les trampes, per exemple, pel mosquit tigre, l’any passat en teníem vora 12 i aquest any vora 60 […] La sequera el que fa és assecar aquestes zones de cria» – Clara Pladevall
Així, la nova metodologia emprada enguany (l’any passat es tractava d’un estudi de biodiversitat que donava continuïtat a treballs anteriors i que no estava centrat únicament en el mosquit tigre) ha comportat un increment considerable dels punts de control: «Les trampes, per exemple, pel mosquit tigre, l’any passat en teníem vora 12 i aquest any vora 60», exposa Pladevall, qui apunta que l’objectiu és disposar d’un mostreig molt més exhaustiu que permeti detectar els punts on l’espècie es pot reproduir o arribar a establir-se, deixant fora les zones d’alta muntanya que sí que formaven part de l’estudi de biodiversitat de l’any passat: Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. Alhora, s’han instal·lat més punts de detecció a la Massana, Ordino i Encamp.
Tanmateix, i qüestionada pel possible paper que estiguin tenint les elevades temperatures d’aquest estiu en el comportament de l’espècie, Pladevall insisteix que no hi ha prou informació per establir-ne una relació, ja que serà necessari disposar de diversos anys de seguiment. De fet, les primeres deteccions d’enguany han arribat aproximadament una setmana més tard que el 2025. «Pensàvem que potser el juny ja en podríem trobar i no va ser així», apunta, tot afegint que «la calor el pot afavorir fins a un cert punt, però la sequera el que fa és assecar aquestes zones de cria». Tot fa pensar, doncs, que podria haver-hi hagut menys exemplars dels que s’haurien pogut registrar sota unes altres condicions, malgrat que aquesta possibilitat encara no està contrastada.
«El que és important és buidar els recipients on s’acumula aigua i evitar aquesta proliferació a prop de casa nostra […] Som nosaltres els que criem els nostres propis mosquits» – Clara Pladevall
«Ens interessa saber quin comportament té, com s’adapta a les condicions climàtiques que són variables d’un any a l’altre o d’un mes a l’altre», relata Pladevall, qui també destaca que, sobre una possible expansió cap a punts més elevats del territori, encara no es pot determinar fins on podria arribar: «És previsible que pugui anar més amunt, però no ho sabem», tot recordant que un hivern especialment fred també podria limitar-ne l’expansió. Així i tot, el fet d’haver-lo tornat a trobar després de l’hivern sí que permet plantejar la seva continuïtat al país si no s’apliquen mesures de control. «Si no fem totes aquestes accions, és previsible que el mosquit pugui estar establert i que pugui ser-hi els pròxims anys», afirma Pladevall.
En aquest sentit, la biòloga fa un incís per reiterar la necessitat tant d’actuacions institucionals com individuals, ja que des d’AR+I han començat a rebre diversos avisos de ciutadans que consideren haver detectat mosquits tigre a prop dels seus domicilis. «No et diria que és per un augment de picades, sinó justament per la voluntat de col·laborar», puntualitza, esmentant que aquestes comunicacions serveixen per contrastar els punts on ja hi ha trampes o, inclús, incorporar-ne de nous i comprovar si efectivament hi ha presència de l’espècie. «El que és important és buidar els recipients on s’acumula aigua i evitar aquesta proliferació a prop de casa nostra, perquè al final som nosaltres els que criem els nostres propis mosquits», destaca Pladevall, afirmant que «si notem que ens piquen, és possible que estiguin a casa nostra mateix, perquè no es belluguen més de 100 o 200 metres».
