Entre dues i tres agressions mensuals reben les persones transgènere al país. Així ho ha denunciat la vicepresidenta de DiversAND, Isabella Vargas: “Des de fa uns mesos hem estat parlant i ens ha arribat que hi ha unes dues o tres agressions per motius d’LGTBI-fòbia al mes a Andorra”. De totes maneres, la vicepresidenta ha explicat que la majoria de les agressions no es registren de manera adient “perquè no existeix el mecanisme per fer-ho, quan el mecanisme probablement és canviar qüestions informàtiques del servidor dels cossos de seguretat”. Per aquest motiu, l’entitat reclama que les dades es puguin recollir i es puguin fer públiques perquè després sigui possible “fer una reivindicació i fer pressió”. Alhora, també demanen que hi hagi més especialització per tractar temes de discriminació LGTBI-fòbia, tant en els cossos de seguretat com en el personal sanitari, perquè al país “no hi ha cap expert en aquestes qüestions”.
La majoria d’aquestes agressions es produeixen a la nit en ambients festius quan “la gent beu alcohol i té menys vergonya a cometre aquestes agressions”, ha puntualitzat Vargas. “Ens ha arribat que tiren gent al riu, per exemple, i que els Bombers els han de treure d’allà”, ha manifestat la vicepresidenta.
Aquesta, entre moltes altres, és una de les qüestions que els col·lectius Stop Violències i DiversAND han recollit a l’informe que han enviat a l’EPU per analitzar les condicions dels drets humans del Principat. Una altra de les propostes que recull el text és la possibilitat d’avortar en territori andorrà. “Que l’avortament sigui legal, a casa, no a fora. És una qüestió que recollim, expliquem com està i demanem que es legalitzi a Andorra”, ha comentat la presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza. De fet, Mendoza denuncia que a nivell general de país “estem molt malament”.
Les dues associacions consideren que l’informe pot “ser un bon mecanisme per poder donar una empenta a lleis que, per exemple, ja estan redactades, però no es publiquen”, ha esmentat Vargas. I ho ha exemplificat amb el decret per a l’atenció sanitària de persones trans, el qual “s’ha presentat a la CASS i ha sigut aprovat, però ara mateix depèn només de Govern que això es publiqui i no som conscients de quines són les mancances o la raó per la qual no hi ha aquesta publicació”, ha relatat. Precisament, tant Stop Violències com DiversAND reclamen a l’Executiu més desplegament sobre les lleis que impulsen. “El Govern diu totes les lleis que ha fet, que sobre el paper està molt bé, però no hi ha desplegament, no hi ha recursos econòmics i no hi ha recursos logístics. Aleshores, les lleis són paper mullat, no serveixen per a res si no hi ha desplegament”, ha criticat Mendoza.
Mendoza també ha carregat contra els mecanismes sobre violència de gènere. “L’hospital ja ha dit que ni a urgències ni a cap lloc hi ha expertes en violències sexuals”, ha esmentat, i ha agregat: “Els protocols que hi ha al país, en matèria de violències sexuals, poden estar molt bé, però no hi ha qui els sàpiga executar”. A més, ha relatat que si hi ha més denúncies per violència, els mecanismes s’han de posar sobre qui agredeix. “Per això batallem l’avortament, perquè si un país on et violen i no es pot avortar, el que estàs fent és revictimitzar la dona”, assenyala Mendoza. Tant la responsable de Stop Violències com la vicepresidenta de DiversAND també reclamen la creació de protocols per violència en una parella del mateix sexe.
“A Catalunya, Espanya i França es diu el nombre de dones que han estat assassinades a mans de les seves parelles perquè hi ha un pacte d’estat per fer-ho visible i de protecció. A Andorra no es diu”, ha posat el crit al cel Mendoza. Aquesta és una altra reivindicació que demanen. “Que aparegui una dona morta en un lavabo d’un pàrquing fa pudor de feminicidi”, ha mencionat Mendoza, qui insisteix en el fet que el Principat es posicioni. “Una de les qüestions que hem de començar a exigir és que ens expliquin quants feminicidis hi ha”, ha exposat la presidenta de Stop Violències.
Les dues entitats també han fustigat a l’Executiu per la manca d’estudis. “No hi ha estudis de res, es fan lleis sense estudis, és una innovació que tenim en aquest país. Normalment, es fa un estudi d’incidència poblacional, seriós, ampli, i es compta amb les associacions”, ha articulat Mendoza. Stop Violències ha detallat que són una associació amb coneixement de les incidències que passen al país, però “amb nosaltres no parla ningú”. En aquest sentit, ha assegurat que el cap de Govern l’evita quan es troben en espais comuns. “No compten amb nosaltres per cap mena de polítiques sent expertes”, ha comentat.
La responsable de Stop Violències també ha volgut recordar a l’Executiu que el dret internacional “diu que un país no pot represaliar una ciutadana que ha anat a Ginebra, a l’ONU, a parlar”. Per això, ha acabat dient que cal que l’administració faci més autocrítica. “Després de represaliar-me m’han assegut en un judici on ningú ha demostrat que jo menteixo. Vull recordar això perquè se m’ha estat linxant, se m’ha rebentat públicament i aquí ningú ha demostrat que menteixo, jo he demostrat que he dit algunes veritats”, ha dit sense embuts Mendoza, qui ha reclamat que se la repari perquè se li ha fet mal.
Un cop enviat l’informe, les dues entitats es desplaçaran cap a finals d’agost a la seu de l’ONU per fer unes pressions per tractar les propostes que han traslladat juntament amb altres associacions internacionals o delegacions governamentals, informa l’ANA.
