La vicepresidenta de Diversand, Isabella Vargas, ha qualificat d’“avenç simbòlic i pràctic” l’aprovació del decret que incorpora els tractaments de transició de gènere a la cartera de serveis sanitaris. “Les persones trans que ens han consultat durant aquests anys podran començar amb les seves teràpies hormonals, que és el que més s’ha demanat”, ha afirmat. Tot i això, Vargas adverteix que el text deixa fora els bloquejadors de pubertat per a menors de 16 anys, una exclusió que l’entitat considera greu: “No volem ser pessimistes, és un pas endavant, però queda molt a fer”.
“Aquests arguments mèdics poden ser qüestionables. Hi ha molts estudis que demostren bons resultats dels bloquejadors en menors. Veiem molta transfòbia darrere d’alguns dels informes que s’han fet servir per justificar aquesta exclusió”, ha lamentat. Segons ha explicat, Diversand manté contacte amb associacions i professionals internacionals que defensen l’afirmació de gènere i l’ús d’aquests tractaments en casos necessaris, i per això assegura que “continuarem negociant perquè els bloquejadors acabin formant part de la cartera de serveis”.
Vargas també ha alertat que l’actual configuració del decret pot generar bretxes d’accés: “Els bloquejadors es podran aconseguir per via privada, però això és molt costós. Això pot derivar en una bretxa de classe entre menors trans i accentuar les desigualtats”. En aquest sentit, ha recordat que “la pubertat és una de les etapes més vulnerables de la vida” i que moltes famílies intenten acompanyar els fills en l’acceptació del propi cos, “però no podem obviar que vivim en una societat que discrimina quan el cos no coincideix amb el gènere”.
Pel que fa al circuit d’atenció per a menors de 16 anys, el qual inclourà acompanyament psicològic i seguiment en unitats especialitzades, la vicepresidenta de Diversand ha expressat incertesa: “No sabem ni on ni de quina manera tindrà lloc aquest circuit. És molt delicat, perquè les persones trans no necessiten atenció psicològica pel simple fet de ser-ho, només quan hi ha situacions de discriminació i trauma”. Per aquest motiu, reclama garanties per evitar que aquestes consultes “es converteixin en pràctiques de teràpia de conversió, com ha passat en altres països”.
Sobre l’impacte pressupostari, Vargas ha restat importància a la càrrega que pugui suposar per al sistema sanitari. “A Espanya, on molts tractaments estan coberts, no representen una gran part del pressupost. Aquí, calculem que hi ha una vintena de persones en espera per accedir a les teràpies hormonals, i molts dels medicaments, com l’estradiol, també els utilitzen dones cisgènere en menopausa i tenen un cost reduït”. Així i tot, ha remarcat que encara no hi ha professionals especialitzats al sistema públic per atendre persones trans, i que els primers tractaments es faran a l’estranger. “L’ideal seria formar i sensibilitzar professionals aquí, amb el principi de l’autodeterminació de gènere com a base”.
La vicepresidenta també ha situat el decret en el context europeu: “A Hongria es prohibeixen marxes LGTB i a Anglaterra el Tribunal Suprem ja no reconeix les dones trans com a dones. Estem veient retrocessos enormes que ens preocupen molt, perquè els drets de les minories són un indicador dels drets democràtics en general”. En aquest sentit, ha defensat que l’aprovació a Andorra és “molt simbòlica, perquè demostra voluntat d’avançar cap a un món on la diferència no sigui rebutjada, sinó celebrada”.
