El Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) ha tornat a advertir aquest dimarts sobre la necessitat urgent d’abordar una reforma del sistema de pensions. Tant el president de la comissió gestora del fons, Jordi Cinca, com el president del consell d’administració de la CASS, Marc Galabert, han lamentat que durant el darrer any no s’hagin produït avenços i han reiterat que les dades continuen apuntant a la insostenibilitat del model actual.
«És evident que s’ha perdut un altre any», ha afirmat Cinca. Segons ha explicat, les causes que justifiquen una reforma «estan clares» i «identificades des de fa molts anys», motiu pel qual cada any que passa només serveix per agreujar el problema i obligar a adoptar mesures «més contundents» en el futur.
El responsable del FRJ ha defensat que la funció de l’organisme és aportar dades i advertir quan els estudis tècnics detecten problemes. «La nostra feina és aixecar el dit i donar tocs d’atenció quan identifiquem que alguna cosa no funciona», ha assenyalat, recordant que fa anys que traslladen aquest missatge als responsables polítics.
En la mateixa línia, Galabert ha assegurat que «totes les dades apunten que és necessària una reforma del sistema de pensions» i ha qualificat aquesta reforma d'»inajornable». «El millor moment era ahir i, si m’ho haguessis preguntat ahir, t’hauria dit abans-d’ahir», ha manifestat. Tot i reconèixer que s’està treballant en aquesta qüestió, ha remarcat que l’única novetat respecte a l’any passat és que «s’ha perdut un any».
Durant la compareixença, Cinca ha tornat a posar l’accent en l’evolució demogràfica. Actualment, la taxa de dependència se situa al voltant dels tres cotitzants per cada pensionista, una relació que considera insuficient per garantir la sostenibilitat futura del sistema.
Segons ha exposat, les projeccions apunten que aquesta ràtio baixarà fins a aproximadament 2,6 cotitzants per pensionista, moment en què els ingressos per cotitzacions s’aproparan al volum de pensions a pagar. El president del FRJ ha recordat que el sistema coneix amb força precisió quina serà l’evolució dels pensionistes, però no pot garantir quants cotitzants hi haurà en el futur.
Per això ha convidat els responsables polítics a incorporar al debat les dades de natalitat, immigració, cotitzants i pensionistes. «Posin aquestes dades dins d’una coctelera», ha indicat, insistint que els números mostren la dificultat de mantenir l’equilibri del sistema a llarg termini.
Reformes paramètriques o estructurals
Cinca ha defensat que el debat s’ha de fer amb tota la informació disponible i explicant de manera transparent les conseqüències de cada model. Ha recordat que existeixen opcions molt diverses, des de sistemes en què l’Estat assumeix una part més important del finançament de les pensions a través dels impostos fins a models que incorporen mecanismes de capitalització.
En aquest sentit, ha reiterat que el FRJ considera que les reformes haurien d’anar més enllà dels ajustos paramètrics. «Si només ho volem fer per la via paramètrica, hem de pujar molt la cotització», ha advertit. Per contra, una reforma estructural que introdueixi elements de capitalització permetria afrontar el repte des d’una altra perspectiva.
Tot i això, ha insistit que no correspon al FRJ decidir quina opció s’ha d’adoptar. «Decidir quina és la que s’ha de tirar endavant ja no ens correspon a nosaltres», ha afirmat, defensant que els grups parlamentaris plantegin alternatives perquè es puguin fer projeccions i avaluar-ne l’impacte.
També ha remarcat que actuar amb temps permetria aplicar canvis de manera progressiva i amb períodes transitoris amplis. «Com més tardem a fer la reforma, menys possibilitats hi haurà que els períodes transitoris siguin llargs», ha alertat.
El fons va obtenir una rendibilitat del 6,39% el 2025
En paral·lel a l’advertència sobre la sostenibilitat del sistema, el FRJ ha presentat els resultats corresponents al 2025. El fons va tancar l’exercici amb una rendibilitat del 6,39%, per sobre del seu índex de referència, situat en el 5,70%.
La cartera d’inversions va generar un resultat de 105,4 milions d’euros, dels quals 69,6 milions corresponen a guanys latents i 38,2 milions a guanys realitzats. Les comissions bancàries van representar un cost de 2,3 milions. El resultat comptable de l’entitat es va situar en 131,8 milions d’euros.
Pel que fa a la comparativa internacional, el FRJ va superar la rendibilitat mitjana dels plans de pensions espanyols comparables (4,85%), dels fons de pensions italians (5%) i dels fons d’inversió mixtos de la zona euro (4,63%), mentre que també es va situar per sobre de la mitjana de cent fons custodiats per UBS a Suïssa (5,81%).
Les dades presentades també mostren que, en períodes acumulats de deu anys, el FRJ ha obtingut rendiments d’entre el 17,3% i el 42%, amb una mitjana del 28,2%, superant la inflació i molt per sobre del rendiment que hauria generat una inversió equivalent en dipòsits bancaris. Tot i això, des del fons insisteixen que els bons resultats financers no alteren la necessitat d’abordar una reforma del sistema.
«Les dades són les que són», ha conclòs Galabert, tot advertint que el debat no s’hauria de centrar en si les projeccions es compleixen un any abans o un any després, sinó en la necessitat de corregir una tendència que els estudis actuarials continuen assenyalant des de fa anys.
