Cicland, el servei públic de bicicletes elèctriques compartides d’Andorra, considera que el creixement registrat durant els primers mesos de l’any fa necessari ampliar la capacitat actual del servei i planteja, com a primer pas, la incorporació de cinc noves parades i una vintena de bicicletes. «El creixement sostingut dels trajectes evidencia que la demanda està augmentant i que és necessari que la capacitat del servei evolucioni en paral·lel», ha explicat en declaracions a EL PERIÒDIC el gerent de l’entitat, Javier González, qui adverteix que «si la xarxa de parades i el nombre de bicicletes no creixen al mateix ritme, es poden produir situacions puntuals de saturació, amb usuaris que no trobin disponibles o que no disposin d’espai per retornar-les».
En aquest sentit, González ha apuntat que aquesta problemàtica pot tenir una incidència especial «en aquells punts on no hi ha una altra parada propera com a alternativa», motiu pel qual defensen poder «garantir una bona disponibilitat de bicicletes i places perquè Cicland continuï sent una opció de mobilitat fiable i perquè l’augment de la demanda es pugui consolidar en el temps». Una demanda que arriba després que el servei hagi assolit els 30.391 trajectes entre gener i juliol, un 29,5% més que durant el mateix període del 2025, quan se’n van comptabilitzar 23.469.
Les necessitats identificades a la capital se situen al carrer na Maria Pla, a la zona de l’Hotel Plaza; a Ciutat de Valls, i a la rotonda del Cacauet, prop de l’Escola Andorrana de Batxillera
On es concentraria, doncs, aquesta possible ampliació? González ho té clar: «El creixement tant de les parades com de la flota ha de ser progressiu. A curt termini, plantegem com a primer pas incorporar cinc noves parades i 20 bicicletes, per continuar ampliant el servei posteriorment en funció de l’evolució de la demanda». Així doncs, la proposta contempla tres noves parades a Andorra la Vella i dues a Escaldes-Engordany, amb la voluntat de «reforçar la xarxa de Cicland en una de les zones amb més demanda».
D’una manera més desglossada, i primer a la capital, les necessitats identificades se situen al carrer na Maria Pla, a la zona de l’Hotel Plaza; a Ciutat de Valls, i a la rotonda del Cacauet, prop de l’Escola Andorrana de Batxillerat. «També hem rebut una petició per ampliar el servei a Santa Coloma», ha apuntat el gerent, qui també ha indicat que, pel que fa a la parròquia escaldenca, es proposa incorporar punts a la zona baixa de Sa Calma i prop de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. De cara al futur, González també considera que, «a mesura que es despleguin nous carrils bici», caldrà reforçar la presència del servei en parròquies com Sant Julià de Lòria.
A l’espera de Govern i comuns
La materialització de les ampliacions, però, es troba ara pendent de les administracions. O així almenys ho ha afirmat González, qui etziba que «continuem traslladant tant al Govern com als comuns la necessitat d’ampliar el servei amb certa urgència». En aquest sentit, el gerent del servei considera que les xifres actuals evidencien «que hi ha una demanda creixent» i defensa que Cicland «pot tenir un paper cada vegada més important com a part de la solució de mobilitat, especialment en els trajectes curts». «En aquests moments, continuem a l’espera d’una resposta i confiem que tant el Govern com els comuns puguin donar una resposta favorable a aquesta necessitat al més aviat possible», ha afegit.
Cal destacar que, en termes de xifres, el servei va assolir els 3.097 trajectes al gener, un 1,5% més que el 2025. El salt més important s’ha produït al juliol, amb 5.961 trajectes, un 108,8% més. Alhora, s’ham comptabilitzat 627 usuaris únics durant els primers set mesos de l’any, una xifra equivalent a més del 91% dels 686 registrats durant tot l’exercici anterior. Aquest augment també ha portat a plantejar mesures preventives per protegir la infraestructura, com la possibilitat d’instal·lar càmeres de videovigilància a les parades: «Respon principalment a una voluntat preventiva i de seguretat, amb l’objectiu de protegir el servei, les bicicletes i les infraestructures de cara al futur», ha conclòs González.
