El ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Ladislau Baró, ha reconegut que les converses amb el Vaticà sobre la despenalització de l’avortament van experimentar un refredament després d’un període en què el Govern havia percebut senyals positius. «Al febrer del 2025 ja teníem una llum del far molt positiva, però a partir d’aquí ens van arribar senyals per frenar o refredar la qüestió», ha explicat durant el debat de la reserva d’esmena presentada pel grup parlamentari Socialdemòcrata. Una proposta que, finalment, ha estat rebutjada amb 17 vots en contra, tres a favor i quatre abstencions, de manera que el text es manté sense canvis.
En aquest sentit, Baró ha defensat que el Govern ha situat el debat «allà on s’havia de portar», és a dir, «a la Seu d’Urgell i al Vaticà», i ha insistit que el procés de diàleg «no s’ha tancat ni molt menys». Segons ha relatat, l’any 2014 l’aleshores cap de Govern, Toni Martí, va trobar «una resposta molt tancada», mentre que Xavier Espot hauria obtingut «una resposta molt diferent» durant els darrers anys. «El mateix cardenal Parolin, el setembre del 2023, va confirmar aquest avenç, i a finals del 2024 vam fer arribar la qüestió a l’Església», ha assenyalat Baró.
Així, el ministre també ha detallat que el Govern va fer arribar al Vaticà les preguntes el febrer del 2025 i que no va rebre una resposta fins al setembre del mateix any. «Ho dic per si no tenia gaire clars els tempos d’aquesta operació», ha replicat a la presidenta suplent de Concòrdia, Núria Segués, qui havia qüestionat per què no s’havia «apretat el pedal» en el moment de màxim auge de les negociacions. «Ningú no pot tancar els ulls a la realitat ni a les manifestacions que ens fan les dones, però s’avança amb els tempos que es disposen, no els que a alguns els agradaria», ha afegit el titular de la cartera ministerial.
«Ningú no pot tancar els ulls a la realitat ni a les manifestacions que ens fan les dones, però s’avança amb els tempos que es disposen, no els que a alguns els agradaria» – Ladislau Baró
Instants anteriors, durant la defensa de la reserva d’esmena, la presidenta socialdemòcrata, Susanna Vela, havia rebutjat que Andorra hagi d’escollir entre els drets de les dones i el model institucional. «No es tracta d’imposar una decisió, sinó que cada dona pugui decidir d’acord amb la seva consciència, la seva situació, la seva salut, la seva vida i les seves conviccions», ha afirmat, tot insistint en el fet que «ni l’Estat, ni cap partit ni creença religiosa poden substituir aquesta decisió» i recordant que el PS defensa aquesta qüestió «des de fa més de vint anys».
«No proposem cap aventura ni cap trencament; proposem que Andorra demostri que és prou madura per fer compatibles els drets de les dones amb el model institucional», ha continuat Vela, qui ha etzibat que «ja n’hi ha prou que les dones hagin de sortir del país, sense acompanyament i sense suport econòmic». A més, i ja en el torn de rèplica, la socialdemòcrata ha assegurat que té «la sensació que, en lloc d’haver avançat, hem tirat enrere» i ha lamentat que la legislatura entri en el tram final sense cap modificació concreta del Codi Penal. «Ja no es pot esperar 25 anys més per avançar i, com a mínim, hem de despenalitzar la dona i els facultatius», ha reclamat.
«No proposem cap aventura ni cap trencament; proposem que Andorra demostri que és prou madura per fer compatibles els drets de les dones amb el model institucional» – Susanna Vela
En una línia semblant s’ha expressat, per part de Concòrdia, Núria Segués, qui ha recordat que la criminalització de l’avortament compromet els drets de les dones i ha lamentat que Andorra continuï sent «una de les poques excepcions». Tot i compartir la despenalització de la dona i del facultatiu, ha advertit que la reserva d’esmena del PS anava més enllà i entrava en el terreny de la regulació i la legalització. «Durant mesos se’ns ha traslladat que hi havia una finestra de possibilitat i que hi havia hagut avenços en les converses, però no s’ha materialitzat cap proposta. Per què avui no hi ha cap proposta?», ha qüestionat.
Des de la bancada de la majoria, Maria Martisella ha admès que hi ha «una àmplia majoria» que voldria que determinats supòsits d’avortament no tinguessin conseqüències penals, però ha remarcat que el debat «no és només de dret penal«. Així, i en línia amb allò expressat per Baró, Martisella ha recordat que Toni Martí va obrir el diàleg amb el Vaticà i que el Govern actual ha continuat aquesta via, primer amb el servei d’acompanyament a les dones i després amb les negociacions institucionals. «Quan el Govern acabi aquest procés de diàleg, que és complex i llarg, s’avançarà cap a un segon equilibri per al dret de les dones», ha afirmat.
«Jo em pregunto si hi ha alguna dona que hagi anat a la presó per això o algun metge […] S’ha de fer una balança: què és millor, l’avortament o quedar-nos amb el model que tenim?» – Carine Montaner
Més crítica ha estat la posició de la presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, qui ha reiterat que el seu grup no posarà «en risc de cap de les maneres el coprincipat». «Jo em pregunto si hi ha alguna dona que hagi anat a la presó per això o algun metge. No, oi?», ha manifestat. Així, Montaner ha argumentat que les dones poden desplaçar-se a Espanya o França i ha reivindicat els beneficis que, al seu entendre, aporta el model institucional, especialment en l’àmbit educatiu. «S’ha de fer una balança: què és millor, dedicar-se a l’avortament o quedar-nos amb el model d’Estat que tenim amb els grans avantatges que ofereix?», ha plantejat.
Unes declaracions que han estat rebutjades frontalment per part de Vela: «No acceptarem de cap de les maneres que les dones siguin una moneda de canvi per tenir un millor sistema educatiu», ha respost, recordant que moltes dones es desplacen soles a la Seu d’Urgell i sense informació més enllà de la prohibició existent al país. Altrament, Baró, en el tancament del debat, ha insistit que «les dues esmenes plantejades pel PS poden fer que el coprincipat entri en una fase de turbulència», però ha reiterat que el Govern continuarà treballant per trobar una solució. «Hem de tenir la convicció íntima que la solució a la qual arribem permeti aquest equilibri», ha conclòs.
