El Ministeri d’Afers Socials ha vinculat l’augment dels expedients del Programa d’Atenció Immediata (PAI) relacionats amb presumptes agressions sexuals i maltractaments a una millora dels mecanismes de detecció i a una major sensibilització tant dels professionals com de la ciutadania. La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, ha assegurat que, malgrat que l’increment de casos “no és motiu d’alegria”, el Govern es mostra satisfet perquè cada vegada “tot ens arriba” i es poden detectar les situacions abans que derivin en casos més greus.
Durant el 2025, el Servei del Psicòleg Forense ha tramitat 36 expedients judicialitzats vinculats a possibles agressions sexuals o maltractaments físics aguts, dels quals 19 corresponen a presumptes agressions sexuals i cinc a presumptes episodis de maltractament físic. La directora del Departament d’Infància i Adolescència, Laura Mas, ha remarcat que aquestes situacions “han existit sempre”, però que actualment hi ha més formació i conscienciació per identificar-les.
“El que pretenem és que no es detectin quan ja es trobin en una situació greu” – Laura Mas
Mas ha explicat que enguany s’ha detectat un augment dels casos extrafamiliars respecte dels intrafamiliars, una tendència diferent de la registrada els darrers anys. Segons ha detallat, dels 19 casos de presumpta agressió sexual registrats el 2024, 16 corresponen a situacions entre iguals. La directora considera que aquest canvi respon al fet que adolescents i professionals “comencen a detectar més quan és una agressió entre iguals”.
Pel que fa a les judicialitzacions, Mas ha remarcat que tots els expedients del PAI passen per la via judicial perquè és un batlle d’instrucció qui sol·licita la prova preconstituïda. La directora ha defensat aquest mecanisme perquè permet evitar la revictimització dels menors, ja que la declaració queda enregistrada i es pot utilitzar durant el procés judicial sense que la víctima hagi de repetir reiteradament el relat dels fets. “Cada cop ens demanen més prova preconstituïda” ha afirmat, destacant que l’objectiu és protegir emocionalment els infants i adolescents durant el procediment.
“És una tendència que va començar durant la Covid, quan molts països van prioritzar que els menors fossin adoptats dins del mateix estat” – Laura Mas
Paral·lelament, el Govern ha presentat el balanç del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA), el qual durant el 2025 ha intervingut en 233 famílies i 314 infants i adolescents. Tot i això, els nous expedients han disminuït un 40% respecte del 2024, situant-se en 51 casos nous. Segons Mas, aquesta reducció respon al fet que les situacions de risc es detecten abans i es poden reconduir abans que arribin a nivells greus o de desemparament. “El que pretenem és que no es detectin quan ja es trobin en una situació greu”, ha afirmat.
La franja d’edat amb més intervencions continua sent la dels adolescents d’entre 11 i 15 anys, mentre que el 41% dels casos atesos corresponen a situacions de negligència per part dels progenitors o tutors i un 16% a adolescents amb conductes de risc. Mas ha explicat que “la negligència inclou múltiples factors, com l’absentisme escolar cronificat, la falta d’atenció mèdica o psicològica o situacions de violència familiar”.
