Els passos anunciats per Govern pel que fa a la despenalització de l’avortament al Principat ha generat diverses opinions entre les associacions feministes del país. Des d’Acció Feminista, en primer terme, es considera insuficient la feina feta i reclama un accés segur i reconegut a la interrupció voluntària de l’embaràs, així com als drets sexuals, reproductius i sanitaris de les dones. «El que creiem és que el que s’està fent és res i que el que ha passat és que s’ha modificat el Codi Penal i es manté tot igual. O sigui, els fets contradiuen el que es parla», ha exposat la secretària de l’entitat, Eli Royo, en declaracions a aquesta casa.
«Nosaltres el que considerem és que aquesta regulació és inconstitucional i que s’hauria de portar al Tribunal Constitucional i que s’hauria de fer una valoració sobre això, perquè entenem que es vulneren els nostres drets», ha afegit Royo, tot recordant, en ser qüestionada per qui hauria de fer aquest pas, la posició adoptada pels grups parlamentaris durant la votació. «Aquests grups parlamentaris hi van votar en contra. Cal saber si van votar en contra per algun motiu en concret i que ho portin al Tribunal Constitucional i que facin una valoració sobre això. Al final, ni uns al Govern ni els altres a l’oposició, ningú fa res», ha manifestat la secretària d’Acció Feminista.
En una línia similar, des de Stop Violències han carregat contra la situació actual assegurant que «el que hem dit sempre és que ens vulneren els drets humans per una qüestió de misogínia i que les dones del país tant els som», mentre que des de l’Institut Andorrà de les Dones han optat per esperar a conèixer com es concretarà la despenalització. Així, la presidenta de l’ens, Judith Pallarés, ha aprofitat per «recordar a les institucions públiques que cal complir amb les recomanacions internacionals», tot indicant que «la despenalització és altament necessària i és una de les recomanacions que contínuament es fan a Andorra, i cal donar garanties als drets de les dones, als drets sexuals i reproductius de les dones, i caldrà veure la proposta que fan i fins on arriba».
En aquesta línia, Pallarés considera que treure l’avortament del Codi Penal comportaria canvis encara que no s’arribés a legalitzar al país, especialment pel que fa a l’atenció que poden rebre les dones després d’haver interromput l’embaràs. «Flexibilitza segurament alguns aspectes com l’acompanyament i el suport que es pot tenir a posteriori des del punt de vista mèdic, perquè ningú estaria incorrent en cap delicte», ha explicat, tot i remarcar que «és un avenç, tant dins de la normativa internacional com a país i per a les dones a l’hora de poder accedir a segons quina informació i recursos d’una manera molt més transparent i fàcil».
Des d’Acció Feminista, però, també posen el focus en la situació que viuen actualment les dones que han de desplaçar-se fora del Principat per poder avortar, amb Royo afirmant que aquestes dones es «veuen obligades a la clandestinitat i a la manca de seguretat en la seva salut» i qualificant la situació de «molt extrema». «Si perilla la teva vida, no hi pots fer res. És com si l’Estat et digués: ‘Si perilla la teva vida, ho sento, però tampoc n’hi ha, així que no hi pots fer res’», ha lamentat la secretària de l’entitat, posant també sobre la taula l’acompanyament posterior a l’avortament i el silenci que, segons assenyala, es produeix en alguns casos a conseqüència de la penalització.
