L’afer pel no ús del català per part del copríncep francès, Emmanuel Macron, durant la seva visita al Principat continua portant cua. Després de les explicacions donades pel Govern, ara ha estatPlataforma per la Llengua qui s’ha pronunciat públicament sobre la qüestió. Ho ha fet, però, rebaixant el to del debat. I és que, malgrat algunes veus que apuntaven a certs neguits, el president de l’entitat, Guillem Fiñana, ha emmarcat la situació dins la realitat sociolingüística i institucional. “És comprensible, perquè ell no és catalanoparlant”, ha afirmat, tot apel·lant a una “qüestió de sentit comú”. En aquest sentit, ha defensat que la prioritat no hauria de situar-se en una visita puntual “una vegada cada set anys”, sinó en els problemes estructurals vinculats a l’ús del català al Principat.
“La llei del català es va aprovar perquè es van observar certes necessitats socials del català en molts àmbits diversos”, ha recordat Fiñana, fent referència a sectors com l’educació, la sanitat, l’atenció al públic, el comerç o l’administració. Així, ha desvinculat l’episodi “simbòlic” de la visita de Macron a aquestes mancances quotidianes, posant el punt, però, en el fet que el copríncep francès sí que “va fer esment del plurilingüisme català i francès, i va esmentar la qüestió del català com un element identitari fort d’Andorra” i recordant que va pronunciar expressions com ‘Visca Andorra’ o ‘Visca Europa’ en català: “Tampoc exigíem més a nivell de llengua”.
Tanmateix, el president de Plataforma per la Llengua sí que ha reconegut el component simbòlic que pot tenir el debat. I és que, en ser qüestionat sobre si la manca d’ús del català per part del copríncep pot transmetre un missatge ‘negatiu’ a la ciutadania, Fiñana ha admès que “estaria millor que parlés en català”, però ha insistit que “s’ha d’entendre que, tal com està configurada amb l’ordenament jurídic postconstitucional, la figura del copríncep és simbòlica”. En aquest sentit, ha afegit que, malgrat que els coprínceps “estan per servir”, la seva capacitat “d’incidir en la vida del dia a dia dels ciutadans és bastant limitada”.
Fiñana, però, ha anat més enllà i ha apuntat que l’exemplaritat lingüística, en tot cas, s’ha d’exigir especialment a les institucions amb contacte directe amb la ciutadania: “Quan parlem que les institucions siguin exemplars envers els ciutadans, estem parlant que els ciutadans puguin adreçar-se a qualsevol institució en llengua catalana”, ha mencionat, posant com a exemple la necessitat que “a Justícia es pugui utilitzar el català sense cap mena de problema”. “Entenc la qüestió simbòlica, però penso que tampoc sigui prioritari exigir al copríncep altres coses que sí que hauríem d’estar exigint a altres autoritats i administracions”, ha afegit.
De fet, Fiñana ha assegurat que hi ha situacions molt més preocupants en el compliment de la legislació lingüística: “Em sembla més greu que hi hagi comerciants que estiguin fent publicitat íntegrament en castellà”, ha lamentat, tot criticant que, tot i els procediments administratius i les inspeccions, alguns establiments “acabin reincidint”. Segons ha remarcat, les obligacions lingüístiques vinculades “al dia a dia del català” són les que realment preocupen l’entitat, ja que afecten directament “el dia a dia dels ciutadans”. En la mateixa línia, ha apuntat que el debat tindria una altra dimensió si es tractés d’un estat molt més gran: “Si fóssim un país de 40 milions d’habitants, potser sí que hauria de fer l’esforç d’aprendre altres llengües que no sigui només el francès”.
Finalment, el president de Plataforma per la Llengua sí que considera que la polèmica pot servir per reobrir el debat sobre les polítiques lingüístiques al país. “Qualsevol situació en què es consideri que no s’estan fent bé les coses en matèria de català pot obrir de nou el debat sobre les polítiques lingüístiques”, ha afirmat, assenyalant que aquest tipus de situacions “són una constant” no només a Andorra, sinó també “a la resta de països de parla catalana”, amb casos de “vulneracions a la llengua” o de “no respecte als drets lingüístics”. Amb tot, ha defensat que episodis com aquest serveixen “per tornar a debatre sobre les polítiques lingüístiques” i demostren que “la lluita, tant des de les institucions com des de la societat civil, és ben viva i necessària”.
