Les escoles rurals de l’Alt Urgell denuncien sentir-se oblidades per l’administració i alerten de les dificultats estructurals que arrosseguen. Ismael Sánchez, militant de la CGT i treballador de l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, assegura que la seva realitat “sovint està una mica oblidada des dels despatxos de Barcelona” i exposa que pateixen problemes greus “tant a nivell de personal, com de manca de finançament i d’infraestructures que no són les més adequades”.
Aquesta situació, explica, s’arrossega des de fa temps sense que s’hagin impulsat mesures específiques. En aquest sentit, lamenta que fa mesos que reclamen espais de negociació sobre l’escola rural i que “en cap moment el departament s’està movent fitxa en aquest sentit”.
“Les escoles rurals sovint estan una mica oblidades des dels despatxos de Barcelona” – Ismael Sánchez
Una de les principals dificultats es fa evident en jornades de vaga, quan l’aplicació dels serveis mínims es complica notablement. Sánchez denuncia que “un dia com avui, amb aquestes ordres de serveis mínims, es dificulta fins i tot exercir el dret a vaga”, ja que qualsevol absència impacta directament en el funcionament dels centres.
En aquesta línia, també posa en relleu que les normatives generals no s’adapten a la realitat dels centres petits. “En l’àmbit normatiu, tampoc s’han acabat de contemplar del tot”, explica, fet que obliga els equips a “adaptar-ho, mirar com, per aquí i per allà” per poder garantir el servei.
Les direccions de les Zones Escoles Rurals (ZER) assumeixen una càrrega especialment elevada en aquest context. Segons detallen, han de “quadrar horaris, quadrar que tot estigui coordinat, que hi hagi els serveis mínims garantits a cada escola”, una tasca que qualifiquen de “gran feinada” i que recau principalment en aquests equips.
Una altra problemàtica destacada és la dificultat per cobrir substitucions. El sector alerta que quan un docent no pot anar a treballar, la seva baixa “no és coberta immediatament” i això provoca que “tot el funcionament de l’escola queda alterat per la poca presència de personal que hi ha”.
Aquesta manca de recursos humans, afegeix Sánchez, s’agreuja pel context d’aïllament territorial i per la dimensió reduïda dels centres, fet que limita la capacitat de resposta davant incidències quotidianes.
“Som escoles molt petites, amb mestres itinerants que es mouen d’un lloc a l’altre i amb altres casuístiques que moltes vegades no estan contemplades en l’àmbit burocràtic” – Marisa Puy
Des de la direcció dels centres també es posa el focus en la manca d’adequació burocràtica. Marisa Puy, directora de l’Escola de Castellciutat i membre de la ZER Urgellet, explica que moltes normatives “es fan sempre pensant en escoles grans” i no tenen en compte la realitat de les escoles petites.
“Som escoles molt petites, amb mestres itinerants que es mouen d’un lloc a l’altre i amb altres casuístiques que moltes vegades no estan contemplades en l’àmbit burocràtic”, detalla. Aquesta situació, assegura, fa que “les gestions no siguin àgils” i que “tot es pugui complicar una mica més”.
En conjunt, el sector denuncia que la manca d’adaptació normativa, la dificultat per cobrir personal i les limitacions estructurals derivades de l’aïllament condicionen greument el dia a dia de les escoles rurals i reclamen una resposta específica per part de l’administració.
