L’augment dels expedients vinculats a presumptes maltractaments o agressions sexuals a menors no pot ser mai una dada tranquil·litzadora, però tampoc seria responsable llegir-la únicament des de l’alarmisme. El que exposa Afers Socials apunta, sobretot, a una realitat que durant massa temps ha quedat invisibilitzada o silenciada: aquestes situacions existien, però no sempre es detectaven a temps. Que avui arribin més casos als serveis especialitzats significa també que hi ha més eines, més formació i una sensibilitat social més gran per identificar conductes de risc, especialment entre adolescents. La detecció precoç és clau per evitar que els infants acabin atrapats en entorns de desemparament o violència sostinguda, motiu pel qual també és rellevant la consolidació de mecanismes com la prova preconstituïda, la qual protegeix les víctimes de la revictimització durant el procés judicial. Ara bé, les xifres també evidencien que la negligència familiar i les conductes de risc continuen presents amb força. Detectar més és un pas endavant, però prevenir millor continua sent el gran repte.
