El síndic general, Carles Ensenyat, ha centrat el seu discurs institucional del 33è aniversari de la Constitució andorrana en el paper del constitucionalisme en un context internacional marcat pels conflictes i les tensions geopolítiques. Durant la commemoració, Ensenyat ha recordat la transcendència del pas que Andorra va fer el 14 de març de 1993, tot destacant la valentia dels qui van impulsar el text constitucional.
El síndic ha subratllat que la Constitució representa “un acte fonamental de convivència” que permet a un país “dotar-se d’unes regles comunes, d’uns drets compartits i d’uns límits clars per a l’exercici del poder”. En aquest sentit, ha insistit que el text constitucional estableix el marc institucional del país i fixa els límits de l’actuació pública.
Segons ha remarcat, la Constitució “ordena, regula i limita l’actuació del Coprincipat, del Consell General, del Govern, dels comuns i del poder judicial”, de manera que “cap institució no queda fora del seu marc” ni pot actuar legítimament al marge dels seus principis.
Ensenyat també ha destacat que una de les conquestes del constitucionalisme és la limitació del poder polític. “La llibertat dels ciutadans només pot ser preservada si el poder de l’Estat se sotmet a regles, controls i contrapesos”, ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat la separació de poders i ha assenyalat que quan el poder es distribueix entre institucions diferents —legislatiu, executiu i judicial— es protegeix “no només l’equilibri institucional, sinó sobretot la llibertat de la ciutadania”.
En canvi, ha advertit que quan desapareixen els contrapoders o el control es debilita “el constitucionalisme es desfigura i la democràcia perd densitat, garanties i veritat”.
El síndic ha situat aquestes reflexions en el context internacional actual, on, segons ha indicat, els fonaments del constitucionalisme s’estan posant en dubte en diversos països. Ha recordat que el constitucionalisme també ha contribuït a configurar un determinat ordre internacional, i ha citat com a exemple la fundació de les Nacions Unides el 1945, que ha qualificat de “moment constituent a escala internacional”.
Per reforçar aquesta idea, Ensenyat ha citat el president de la República Francesa i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, que al Fòrum de Davos va advertir que el món viu “un canvi brusc cap a un món sense regles on el dret internacional és trepitjat i l’única llei que impera és la llei del més fort”.
El síndic ha reconegut que l’ordre internacional sorgit després de la Segona Guerra Mundial és imperfecte i que sovint els països petits han de complir de manera estricta el dret internacional mentre que les grans potències no sempre segueixen els mateixos criteris. Tot i això, ha defensat que “sempre és preferible una legalitat imperfecta que una manca de normes”.
En aquest context, Ensenyat s’ha preguntat si el procés constituent andorrà hauria estat possible en l’escenari geopolític actual. “El pas decisiu que Andorra va fer fa 33 anys hauria estat més fàcil o més difícil si el món de 1993 fos com aquest nou món que ara s’albira?”, ha plantejat, tot afegint que sense institucions com l’ONU o el Consell d’Europa “Andorra no hauria pogut aprovar una Constitució moderna que refermés la nostra sobirania”.
Finalment, el síndic ha defensat la necessitat de mantenir una relació “sòlida, oberta i constructiva” amb l’entorn europeu i ha posat en relleu el paper de la societat civil en el funcionament democràtic del país. Segons ha afirmat, el teixit associatiu aporta pluralitat i canalitza inquietuds cap a les institucions, fet que contribueix a enfortir-les.
“Quan les associacions i les entitats fan arribar les seves propostes al Consell General, no només participen: també contribueixen a legitimar-lo i a enfortir-lo”, ha conclòs.
