En el marc del Dia Internacional contra el Càncer Infantil, el cap de Pediatria del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), el doctor Josep Estrada, ha assegurat que la incidència del càncer infantil a Andorra s’ha mantingut estable al llarg dels anys i s’ha situat en xifres similars a les dels països de l’entorn. Així, i en declaracions a EL PERIÒDIC, Estrada ha explicat que, tot i que a escala global “s’ha descrit una certa tendència a l’augment de casos en països industrialitzats”, aquest increment “s’atribueix majoritàriament a millores en el diagnòstic”. I és que, malgrat la duresa del procés, ha volgut remarcar que “el pronòstic en la gran majoria de casos sol ser favorable, amb més d’un 80% de supervivència als cinc anys del diagnòstic”.
En el cas del Principat, les xifres “s’han mantingut estables en el temps”, amb una incidència estimada d’entre 140 i 155 casos per cada milió d’infants, la qual cosa “representa 1,5 casos anuals en la nostra població de 0 a 14 anys, és a dir, tres casos cada dos anys”. Pel que fa a les tipologies, ha detallat que “els tipus més freqüents de càncer infantil continuen sent els derivats de cèl·lules de la sang i del sistema immunitari, és a dir, leucèmies i limfomes”, mentre que “el tumor sòlid més freqüent en edat infantil és el del sistema nerviós central”. En conjunt, aquests diagnòstics representen més del 70% dels casos en infants i joves.
“Probablement, el que la majoria de les famílies desconeix és que existeix relació entre l’estil de vida dels progenitors i el risc de càncer en la seva descendència” – Josep Estrada
Tanmateix, el doctor ha posat l’accent en factors sovint invisibilitzats. “Probablement, el que la majoria de les famílies desconeix és que existeix relació entre l’estil de vida dels progenitors i el risc de càncer en la seva descendència, així com el fet que cada cop tenim fills i filles a major edat”, ha assenyalat. En aquest sentit, ha advertit que “l’exposició” a determinades substàncies tòxiques com l’alcohol i el tabac, altres tòxics ambientals, productes químics, el sedentarisme, l’alimentació inadequada i l’estrès “poden augmentar el risc de càncer en els nostres fills a través de modificacions del material genètic”. Aquest risc, ha remarcat, “és encara més important en el període al voltant de la concepció, des de sis mesos abans fins a finalitzar la gestació, i continua durant els primers anys dels infants”.
Pel que fa a l’atenció assistencial, Estrada ha explicat que la major part dels pacients andorrans han de ser derivats a centres de Catalunya com l’Hospital Sant Joan de Déu, amb qui hi ha un conveni des del 2014, així com a l’Hospital Vall d’Hebron i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. No obstant això, ha ponderat també que el trasllat fora del país durant períodes llargs “té un impacte emocional molt important en el propi infant i en tota la família”, a més de suposar “reptes o dificultats tant a nivell logístic i d’organització familiar com econòmic, sense oblidar les repercussions des del punt de vista educatiu”.
“Com qualsevol procés d’atenció a la salut, es mereix una revisió constant de quins aspectes poden ser millorats i on cal destinar els recursos d’una forma eficient” – Josep Estrada
Qüestionat per possibles millores estructurals, Estrada ha defensat que “com qualsevol procés d’atenció a la salut, i molt especialment per la sensibilitat que desperta a nivell social, es mereix una revisió constant de quins aspectes poden ser millorats i on cal destinar els recursos d’una forma eficient”. D’aquesta manera, ha apuntat que, si bé les proves diagnòstiques i els tractaments especialitzats fora del país “queden coberts per la CASS”, es podrien reforçar els suports socials, laborals i educatius. Entre les propostes, ha plantejat “disposar d’un registre oficial unificat de tumors infantils” i crear “un organisme sota finançament públic amb la missió de vetllar específicament per les necessitats i interessos de les famílies afectades”.
Així i tot, i de cara al futur, Estrada ha situat com a grans reptes globals “millorar l’accés als recursos diagnòstics i al tractament en països no desenvolupats, on la supervivència és inferior al 20%”, així com “identificar mutacions genètiques específiques i continuar desenvolupant la medicina personalitzada en població infantil”. Finalment, ha remarcat la necessitat de “vetllar per millorar la qualitat de vida dels supervivents i del període de transició a la vida adulta”, ateses les possibles seqüeles a mitjà i llarg termini.
