El Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, ha confirmat que encara arriben casos de mala praxi laboral en alguns sectors, tot i que no es tracta de situacions greus com les que es van viure amb els treballadors peruans contractats en origen i, posteriorment, abandonats per una empresa. Segons ha explicat, en declaracions posteriors al seminari ‘Tràfic d’éssers humans’ celebrat aquest dijous al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, aquests episodis “són puntuals i, sobretot, relacionats amb el sector de la construcció”.
Cañada ha assenyalat que, segons els experts que han participat a la jornada – inclosa dins el Pla Estratègic 2025-2027 del Raonador del Ciutadà, el qual preveu accions de sensibilització i debat sobre aquesta matèria -, els àmbits més susceptibles de presentar males pràctiques són “el sector domèstic, la construcció i el contraban”, tal com també havia posat de manifest l’informe del GRETA. Tot i això, ha remarcat que “no es pot parlar d’un focus o d’un problema estructural”, apuntalant que l’oficina del Raonador “és la porta d’entrada d’aquesta tipologia de queixes”.
“Hem crescut molt en molt poc temps i probablement no estiguem ni preparats ni dimensionats per aquest increment de persones al país” – Xavier Cañada
El Raonador ha afegit que “en el moment que hi ha persones, hi ha possibilitats que hi hagi circumstàncies o conflictes”, però ha deixat clar que no hi ha cap evidència ni estudi que acrediti l’existència d’una problemàtica generalitzada. A més, ha precisat que no s’han rebut denúncies per mala praxi en el treball domèstic, i tampoc “cap cas flagrant o greu com seria el tràfic d’éssers humans”, tot i que sí “situacions vinculades a vulneracions o interpretacions de la normativa laboral”.
Cañada ha aprofitat per advertir que els recursos actuals de l’administració són encara insuficients, ja que “hem crescut molt en molt poc temps i probablement no estiguem ni preparats ni dimensionats per a aquest increment de persones al país”. Segons ha dit, aquesta situació “està comportant certes friccions i desajustos”, i ha conclòs que “estem creixent molt ràpid”, fet que podria tensionar els serveis públics i la seva capacitat de resposta.
Durant la cloenda, el síndic general, Carles Ensenyat, ha insistit en la necessitat de garantir les condicions laborals dels treballadors contractats en origen i de reforçar la col·laboració institucional i empresarial per prevenir situacions d’explotació. Ensenyat ha destacat que el seminari ha abordat “el tràfic dels drets humans des de la perspectiva jurídica, de detecció, de suport a la víctima i, especialment, des de la responsabilitat empresarial”.
El síndic ha advertit que el flux migratori laboral interpel·la directament Andorra, ja que “el tràfic de persones, encara que no ens ho pugui semblar, es camufla darrere la mala praxi d’alguns actors en la contractació de mà d’obra pobra”. Segons ha explicat, aquestes situacions es produeixen sovint “quan s’importen treballadors i treballadores de països amb menys drets laborals” i alguns empresaris “ofereixen condicions que en origen poden semblar avantatjoses, però que no ho són un cop s’arriba al país receptor”.
“Hem de garantir, sense fissures, que les persones contractades en països amb menys drets laborals gaudeixin de les mateixes condicions i drets que la resta de ciutadans” – Carles Ensenyat
Ensenyat ha subratllat que la tasca de les administracions ha de ser garantir, sense fissures, que les persones contractades en països amb menys drets laborals gaudeixin de les mateixes condicions i drets que la resta de ciutadans. També ha remarcat que cal “assegurar que els mecanismes d’inspecció del treball siguin prou robustos per detectar indicis d’explotació”, que “les empreses compleixin no només la lletra de la llei, sinó també l’esperit de la Constitució i la dignitat de la persona”, i que “la transparència i la responsabilitat en la contractació siguin eines essencials de prevenció”.
El síndic ha conclòs recordant que la responsabilitat empresarial és clau per construir una economia pròspera i ètica, i que el compromís amb les bones pràctiques laborals “ha de ser compartit per tots els actors, públics i privats”.
